23 nov. La Trabucada: Corrupció sense interrupció.
Doña Baldomera, Baldomera Larra Vetoret, filla de l’escriptor Mariano José de Larra, dona d’un metge de la cort, cunyada de diplomàtics, germana d’influents en la monarquia, va muntar una estafa piramidal que va esclatar al Madrid de 1876 esquitxant i enganxant a nombrosos personatges de l’època.
Doña Baldomera, alies “La Patillas” pels tirabuixons sobre les orelles, va fugir a França, fins que localitzada i extradida, seria jutjada i condemnada el 1879, però aviat va sortir de la presó, segons les lleis del segle XIX, com a dona no tenia capacitat per signar contractes, tot era paper mullat i ella va ser absolta sense tornar un duro, desapareixent, moriria a Cuba l’any 1915.
Aquells anys del segle XIX les desamortitzacions que es van fer al país i que tants enrenous van crear, pretenien dotar a l’estat de diners per modernitzar el territori i part del capital aniria per a la construcció de ferrocarrils.
Els projectes ferroviaris van sorgir arreu, fins avui ningú ha estat capaç de comptar quantes línies de tren es van projectar i no s’han acabat mai. En molts casos es creava una societat que projectava una línia, posava la primera pedra en presència d’infants de la reialesa o grans personatges i festes sumptuoses, cobrava l’empresa el 25% del pressupost subvencionat, feia obres fins a percebre un nou avançament de la meitat del total, i la companyia feia fallida, tot quedava penjat perquè el negoci no estava en el transport, sinó en les subvencions, temps quedaria perquè una nova companyia, uns anys després i dotada d’un nou pressupost, continués les obres, quan no feia el mateix de deixar-les penjades fent fallida bona i rebre bona part de la subvenció.
No calia explicar-los res als patricis del segle XIX de com embutxacar-se els diners públics, molts que en aquest segle XXI creuen haver descobert les Amèriques no són més que una mala caricatura dels seus besavis, aquells que sabien comptar en rals i anaven en tartana, la diferència és que ara les notícies van més ràpides, abasten a més públic, i els pocs que tenen la mala sort de ser descoberts, paguen la pena del telenotícies, infern efímer perquè quan hi ha tants dimonis rostint-se i tanta informació a l’abast, al final no saps ben bé com ha anat tot plegat, si el que ha sortit emmanillat a la pantalla era perquè havia gravat un disc, marcat un gol o divorciat de la parella, que la gent ja va tan saturada d’informació que pensa que la Alexia Putellas ha guanyat un Oscar, la Rosalia és diputada al Congrés i la Colau ha fitxat pel Barça femení. Al pas que anem un dia d’aquests es presenta en Mortadelo a les eleccions i el voten, que de pitjors ja n’han triat i governen.
Joan Pallarès-Personat