14 des. La Trabucada: Demòcrates orgànics.
Va ser en tal dia com avui, un 14 de desembre, però de l’any 1966, aviat farà 60 anys, quan el règim, franquista va posar per segona vegada les urnes per a un referèndum amb la pretensió de legitimar-se.
La primera vegada havia estat el 6 de juliol de 1947, per aprovar la “Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado” que permetia la restauració de la monarquia, confirmant Espanya com un regne, però amb la regència vitalícia de Franco, amb un 88,6% de participació i un 93% de vots afirmatius.
La convocatòria del 14 de desembre de 1966 preguntava sí o no sobre el que podíem anomenar constitució franquista, que no era res més que una moderació aparent dels plens 05poders dictatorials, i que fos per decència, fos per por al nom, no s’anomenava constitució, sinó “Ley Organica del Estado” establint la dualitat entre els càrrecs de Cap de l’Estat i Cap de Govern, tot i que sent aprovada ambdós càrrecs van ser ocupats per la mateixa persona, Franco, fins al 9 de juny de 1973 en què el càrrec de cap de govern, nomenat pel cap d’estat, va recaure sobre l’almirall Luís Carrero Blanco, que mig any després moria víctima d’un atemptat.
Aquell dimecres de desembre de 1966, amb llargues cues en els col·legis electorals, quan el dret a vot estava al cap de 21 anys, amb un cens de 21 milions, la participació va ser d’un 88,79%, el si guanyava amb un 95,86% dels vots escrutats, només un 2,33% va votar en blanc i sols un 1,81% va votar no contradient l’única propaganda autoritzada, que repetia arreu i a totes hores:
“Si, por Franco”.
Obvi que part d’aquells que l’any 1966 eren majors d’edat i podien votar són avui les 650.000 persones que tenen més de vuitanta anys, també hi ha testimonis passius, llavors juvenils o infantils que en poden tenir record conscient, són els jubilats, de manera que proporcionalment viuen unes deu mil persones que van votar no i quatre vegades més seran els que no van acudir a les urnes com preconitzava la perseguida i reprimida oposició.
On vull anar a parar embafant al lector amb tantes dades i tanta història? Fa seixanta anys no hi havia el CEO fent enquestes com les d’ara que publiquen uns resultats indicant que el 24% dels menors de 28 anys (23% fins als 44 anys) veuen bé ser governats per un règim autoritari. Els seus avis a les urnes donaven un resultat pitjor, es creien que democràcia orgànica volia dir alguna cosa i en deu anys es va girar la truita perquè aquest país ha estat sempre així, fa dos segles, al cap de quatre dies d’aprovar la primera constitució, ja cridaven “Viva las cadenas” i al segle XXI, el criteri i el seny continuen sent volubles.
Joan Pallarès-Personat