24 maig La Trabucada: Lladres de temps.
Els primers rellotges personals eren un luxe, eren de butxaca i pels pispes d’altres temps constituïen un botí cobdiciat, però els militars van inventar el rellotge al canell i la cosa se’ls hi va posar més difícil.
També amb el pas del temps els rellotges es van popularitzar i de ser un objecte de luxe es van convertir en un de consum, després el plàstic i els digitals el posaren a l’abast de tothom, avui a Amazon hi ha rellotges a cinc euros.
Però els rellotges de luxe, els que són una veritable joia, també passaren de la butxaca al canell i, abans com ara, un rellotge potent o ostentós marca estatus, és un signe extern de poder i d’opulència, força gent en certs ambients jutja a la persona segons el rellotge que porta.
Ara hi ha rellotges que són tan cars com un cotxe, rellotges a preus escandalosos, i en lloc de lladres d’ocasió, autèntiques bandes internacionals que van a la caça del rellotge de luxe, veritables especialistes, rellotgers en l’argot policial, que roben rellotges desplaçant-se arreu del món, aquí especialment les víctimes són turistes despistats que no avaluen el risc de l’ostentació en un país en què la justícia fa pessigolles al delinqüent.
És obvi que el debat no és quin és el límit entre fer d’un producte d’ús quotidià un objecte de luxe i una mostra de poder, perquè la llibertat no té límits i cadascú, amb els seus diners, compra allò que li abelleix; altra cosa pot ser el límit moral, fins a quin punt tenim dret al luxe opulent davant de tanta misèria i necessitats al món, però també aquí l’escala seria difícil de graduar i posar un topall, si és que es pot posar.
Francament, es miri per on es miri, en els rellotges de cinc euros i en els de cinquanta mil, les hores tenen seixanta minuts, per molt car que sigui la màquina que el mesuri, el temps mantindrà el seu ritme implacable, els dies i els anys, passaran igual, i els amos d’uns i altres, arribaran al mateix fi, cap s’endurà el seu rellotge a l’altre món, a tots se’ls hi aturarà el temps per igual, fins als qui, com jo mateix, no tenim rellotge, ni el troben a faltar.
El veritable luxe no és un bon rellotge, sinó saber i poder aprofitar el temps, el temps és or i hem de saber-lo viure en tota la plenitud, cada hora, cada moment, sentir que el temps com més passa, més ens omple; tampoc és més gran lladre el qui roba rellotges cars, però no hi ha pitjor lladre que aquell que ens fa perdre el temps.
Joan Pallarès-Personat.