04 juny Les restes arqueològiques del subsòl de La Sagrera poden tornar a endarrerir el calendari de l’Institut Escola 30 Passos
Si no es realitzen de manera prèvia els treballs arqueològics previstos i obligatoris, les possibles troballes al solar on s’ha de construir l’edifici definitiu del centre podrien endarrerir encara més unes obres llargament esperades per les famílies del barri.
El calendari de construcció de l’edifici definitiu de l’Institut Escola 30 Passos podria trobar-se amb un nou obstacle: el subsol. El solar on s’ha d’aixecar el centre educatiu i el seu entorn immediat formen part d’una zona de La Sagrera amb un alt interès arqueològic, on en els darrers anys s’han documentat restes de diferents períodes històrics, des de la prehistòria i l’època romana fins a l’època medieval i la Guerra Civil.
La possibilitat que apareguin noves restes durant les actuacions prèvies o a l’inici de les obres no és una hipòtesi menor. Durant la creació de l’escola i la connexió dels mòduls prefabricats al clavegueram ja van aparèixer enterraments d’època romana vinculats a l’antiga vil·la romana de La Sagrera. També es coneix la possible existència del Refugi 284 al carrer Ferran Turné, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938. Aquests precedents obliguen a extremar la previsió i a no deixar per a l’últim moment les intervencions arqueològiques que puguin ser necessàries.
El barri ja coneix què passa quan el passat emergeix de sobte sota una obra pública. Les feines de canalització del clavegueram de la Torre de la Sagrera es van haver d’aturar quan els operaris van localitzar restes humanes a un metre i mig de profunditat. La descoberta va obligar el Servei d’Arqueologia de Barcelona a intervenir i estudiar diversos esquelets vinculats a una necròpolis situada prop de l’antiga via romana que portava a Barcino.
No és un cas aïllat. A l’entorn del carrer de Berenguer de Palou, entre els anys 2017 i 2018, les tasques arqueològiques motivades per les obres d’un nou col·lector van permetre documentar noves restes datades entre l’edat del bronze i l’actualitat. Entre les troballes destaca una sitja del Bronze Final, un tipus de resta especialment rellevant perquè fins ara són poques les evidències d’aquest període localitzades a la ciutat de Barcelona. Tot i que la sitja estava molt arrasada i només se’n va poder excavar la part del fons, s’hi van recuperar nombrosos materials ceràmics, constructius i lítics que han permès situar-la en un context cronològic aproximat entre el 1300 i el 650 abans de la nostra era.
A la zona de Berenguer de Palou i Clara Zetkin, a finals de l’any 2016, es van documentar cinc tombes o fosses d’inhumació d’època republicana romana, datades al segle I aC. Es tractava de sepultures excavades al subsol, algunes cobertes amb terra i altres fins i tot amb teules. Aquesta necròpolis estaria relacionada amb la vil·la romana del Pont del Treball Digne, situada a uns dos-cents metres cap a l’est, que ja presenta ocupació durant el segle I aC. És possible que els habitants d’aquella vil·la s’enterressin en aquest espai, molt proper a una via romana que passaria per l’actual traçat del carrer Gran de la Sagrera i el carrer Gran de Sant Andreu.
El juny de 2011, durant les obres de construcció de l’estació de l’AVE a La Sagrera, també van aparèixer restes arqueològiques de gran valor. I l’any 2018 es va localitzar un nou assentament prehistòric al carrer Berenguer de Palou, amb estructures negatives i nivells de rebliment força intactes, datats entre el neolític antic i l’edat del bronze. Aquella troballa va tornar a posar de manifest la intensitat de l’ocupació humana a l’àmbit de La Sagrera.
Aquest context fa imprescindible que el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el04 Departament d’Educació incorporin l’arqueologia al calendari real de les obres. No es tracta d’oposar patrimoni i escola pública, sinó de planificar bé per garantir totes dues coses: preservar la memòria històrica del barri i evitar que l’edifici definitiu del 30 Passos pateixi un nou endarreriment.
Les famílies fa anys que acumulen promeses, calendaris modificats i terminis incomplerts. Després d’una dècada en barracons provisionals, qualsevol incidència no prevista pot convertir-se en una nova frustració per a una comunitat educativa que reclama, amb raó, un edifici digne i definitiu. Per això cal actuar ara: fer les prospeccions, excavacions o estudis arqueològics que siguin necessaris abans que el calendari d’obres torni a quedar bloquejat.
La Sagrera és un barri construït sobre moltes capes de memòria. Sota els seus carrers hi ha rastres de camins antics, necròpolis, vil·les romanes, assentaments prehistòrics i fins i tot històries populars que parlen de mapes i tresors amagats. La Sagrerina ha recollit la història d’un possible “mapa del tresor” amb una creu que assenyalaria un punt del barri, una mostra més de com el territori continua alimentant relats entre la història, la memòria i la imaginació col·lectiva.
Però el que ara està en joc no és cap llegenda. És el futur immediat de centenars d’infants i joves que necessiten un institut escola en condicions. Si l’administració sap que el solar és sensible des del punt de vista arqueològic, no pot tornar a improvisar. La millor manera d’evitar nous retards és anticipar-se.
La pregunta és clara: es faran les intervencions arqueològiques necessàries abans que comencin les obres, o tornarem a esperar que una troballa aturi les màquines quan ja sigui massa tard?
José Luis Muñoz Díaz
Fotografia: José Luis Muñoz Díaz