12 maig Un mapa del tresor amb una creu que assenyala un punt de La Sagrera

Hi ha qui pensa que els mapes del tresor, amb una creu marcada sobre el paper, només existeixen als llibres d’aventures. Però a La Sagrera n’ha aparegut un. I no és cap llegenda.

El mapa el va dibuixar el senyor Cosme Albarracín García, antic treballador de la històrica empresa Unión de Maquinaria para Calzado, S.A., situada al carrer Berenguer de Palou. Hi va treballar durant quaranta anys, en una fàbrica que va ser pionera en el seu sector i que durant dècades va formar part del paisatge industrial i humà del barri.

La història encara té un punt més emotiu: avui, aquell mateix solar l’ocupa l’Institut Escola pública Els 30 Passos, instal·lat en barracons d’obra, teòricament, des de fa gairebé una dècada. I és, precisament, el centre on estudien dos nets del senyor Albarracín.

Una fàbrica pionera a La Sagrera

La Unión de Maquinaria para Calzado, S.A. va ser una empresa destacada dins la indústria de la maquinària per a la fabricació de calçat. Als anys setanta, segons recorda el senyor Albarracín, l’empresa havia arribat a acumular més de 110 patents pròpies relacionades amb millores tècniques en aquest sector.

No era, doncs, una fàbrica qualsevol. Era un centre d’innovació, un espai de treball especialitzat i un motor econòmic vinculat a aquella La Sagrera industrial que ha anat desapareixent sota la piqueta del sovint malentès progrés i que avui, en molts casos, només perviu en fotografies, records orals i documents.

El senyor Albarracín ha dibuixat de memòria un plànol de la fàbrica amb una precisió sorprenent: naus, magatzems, oficines, accessos i distribució interior. Les antigues imatges aèries de la zona confirmen que aquell dibuix encaixa gairebé mil·limètricament amb l’espai real.

Però el més fascinant del document no és només la seva exactitud. És una petita creu.

La creu del mapa

Al costat de l’espai on hi havia les oficines, el plànol incorpora una creu marcada a mà.

I aquella creu no assenyala qualsevol racó.

Segons explica el senyor Albarracín, indica el punt exacte on treballadors i treballadores de l’empresa van enterrar una càpsula del temps durant la inauguració de les noves oficines. Una càpsula que, molt probablement, encara continua sota terra.

Què hi pot haver dins? Fotografies? Documents? Objectes quotidians? Records de l’empresa? Missatges adreçats al futur?

La memòria d’una fàbrica, d’uns treballadors, d’un barri i d’un temps en què La Sagrera també bategava al ritme de les màquines, les patents i la feina compartida. Un petit tresor de memòria obrera i industrial de La Sagrera, a l’espera de tornar a veure la llum.

Del patrimoni industrial als barracons escolars

Avui, damunt d’aquell punt exacte, la realitat és molt diferent. Allà on abans hi havia oficines, maquinària i treballadors, ara hi ha els mòduls prefabricats de l’Institut Escola públic Els 30 Passos.

Uns barracons que havien de ser una solució temporal, però que s’han anat allargant en el temps fins a convertir-se en símbol d’una provisionalitat massa llarga. Fa gairebé deu anys que infants, famílies i mestres conviuen amb una situació que espera, encara, la construcció definitiva d’un edifici digne per al centre.

I és aquí on la història fa un gir inesperat. Hi ha una tradició a l’Institut Escola Els 30 Passos que és que els infants que entren al centre a I3 fan una càpsula del temps que obren a 6è de primària. L’atzar ha unit les dues històries.

Si algun dia comencen finalment les obres del nou institut escola, les obres podrien convertir-se també en una oportunitat única per recuperar aquella antiga càpsula del temps de la Unión de Maquinaria para Calzado.

Seria un pont inesperat entre la memòria industrial de La Sagrera i el futur d’una escola pública que encara espera el seu edifici definitiu.

Jose Luís Muñoz Díaz