07 juny La Trabucada: Ve el Papa.

Ve el Papa, no el Noel que ve sovint perquè cada any el porten els comerciants i els grans magatzems, ve al Papa de debò, el de Roma, el Sant Pare, per entendre’ns millor i estarà unes quaranta hores a Barcelona, una visita llampec, com les que fan els metges de la Seguretat Social.

Amb un programa semblant al d’un turista accelerat, en quaranta hores pujarà a l’anella olímpica per a pregar a l’Estadi Lluís Companys, visitarà Montserrat, la Catedral, passarà per davant de la Casa de les Punxes i anirà a la Sagrada Família, tot entre pregàries, oracions i una missa, i encara veurà el que no veuen els turistes, una presó i la realitat del Raval marginal, on fins el rector que el rebrà és immigrant i a més tan poc integrat que menysté la llegua i la tradició del país.

Quaranta hores, poc més que el temps d’una escala dels creuers tan criticats com ho són tots els turistes a la Ciutat que es vanta d’oberta, acollidora i cosmopolita, la ciutat del veí emprenyat, dels talla carrers constants i dels perepunyetes gasius que mai no es foten la mà a la cartera, però tot ho valoren per tal com costa.

El Papa serà ben rebut a aquesta ciutat tan acostumada a les aixecades de camisa olímpiques i les obres faraòniques inútils, ho serà segur de ben rebut, tot i que no faltarà qui compari l’acolliment en un dia entre setmana i laborable amb el rebut un diumenge a la Capital del Reino, aquí sempre es mira cap a ponent, és un vici, mai cap al nord, que és on hi ha referents, i tampoc falta, dies abans, els que criden al boicot a la visita, quan no demanen que se suspengui o destil·len fel com si els hi trepitgessin l’ull de poll.

Són els de sempre, els del “No a tot”, els noatotistes que fan preguntes tals com quan costarà la visita, com si curses i celebracions tallant carrers fossin gratis, com si la Guàrdia Urbana treballés de gorra; ho pregunten els mateixos que feliciten ramadans i solsticis i avui clamen i invoquen l’aconfessionalitat, tampoc manca el que parla dels pecats de l’església durant la inquisició, o aquell partit que no hi està d’acord, perquè mai no hi podrà estar si tampoc s’han posat mai d’acord entre ells mateixos.

En el tema de la llengua s’esvaloten fins als que no saben el Parenostre, però avui van de teòlegs liturgistes, tots invoquen la clara identitat de l’arquitecte, però ignoren la seva fe i la religiositat, fins ignoren deliberadament el sentit de la Sagrada Família, dedicada justament per exaltar l’exemplaritat d’aquesta institució avui tan menystinguda.

S’horroritzen per com parlarà el Sant Pare en una ciutat que costa que t’atenguin en la teva llengua i a més es postren de quatre grapes adorant jugadors o entrenadors d’aquell club que diuen que és més que un club fins a l’ofuscació de confondre’l amb el País, encara que els ídols ignorin la llengua, a les figures se’ls deixa expressar com volen i mai se’ls exigeix que la parlin,

segurament és més que un club qui ridículament signa públicament cartes exigint un respecte a la llengua i admet a sou gent que parla en nom del club sempre en anglès.

El batibull està servit, els comerciants de les zones on hi haurà aglomeracions i es veuran afectades clamen perquè aquell dia vendran poc, però murris no expliquen el calaix que faran els dies d’abans o després amb motiu de la visita o els preus escandalosos que venen, o millor dit claven, als turistes.

Cert que la Ciutat estarà unes hores potes enlaire, a aquest país quan un porta un uniforme sempre es vol fer notar el dia que treballa i exagera les mesures, però de col·lapsar carrers tothom té el mateix dret que com quan mitja dotzena de lloques volen ampliar el patí escolar dels seus pollets i ho reivindiquen palplantant-se al mig del carrer que, aquí, qualsevol veí pensa que sense talls i caos circulatori no hi ha esdeveniment ni reivindicació possible.08

El Papa vindrà i marxarà, serà una visita ràpida, és americà i els ianquis no s’entretenen, a la pel·lícula “Bienvenido Mister Marshall” passen com una exhalació sense ni baixar del cotxe, però hi ha visites que deixen petjada i d’aquí a uns anys, fins als perepunyetes que ara rondinen, es ventaran de viure en una de les poques ciutats del món que en quaranta-quatre anys l’han visitat tres Sants Pares… que hi farem, som així i no canviarem, de la visita del Papa se’n recordarà tothom i els rondinaires continuaran emprenyats i oblidats i s’ompliran sempre la boca quan parlin orgullosament de la Sagrada Família i del genial Gaudí.

Joan Pallarès-Personat.