26 jul. La Trabucada: La perillositat social dels ignorants.

Entre les magnífiques lliçons que es poden extreure de la lectura del Quixot, Cervantes ens adverteix de la perillositat que hi ha per l’equilibri mental devorar lectures per a les quals no s’està capacitat, si la indigestió del personatge literari deriva en una bogeria fantàstica, joia de les lletres, el consum de xarxes socials en mans de gent d’escàs bagatge formatiu, deriva en radicals mostres terraplanistes sense la mínima consciència de la realitat, ni esperit crític.

Les xarxes socials podrien i haurien de ser una eina per elevar el nivell cultural i la formació moral dels seus usuaris, però lluny d’això, són precisament els seus usuaris que, sense tenir els valors bàsics de l’esforç, la constància o la crítica, acudeixen precisament cap aquest món, el del titular escandalós, missatge breu, gracieta i, sobretot, l’exageració que és el que els capta l’atenció.

Sense el coixí d’haver passat unes quantes nits estudiant i parar atenció quan van passar per les aules, amb l’esquer de què tot és fàcil i la xarxa respon tot el que cal saber, accepten com a veritats les majors falsedats, sobretot si els missatges diuen estar avalats per estudis científics que òbviament no existeixen, i per a qualsevol cosa, tenen el seu missatge, el seu vídeo, que contradiu les coses més palmàries, defensant amb vehemència que dos més dos no són quatre, que els extraterrestres subministren vacunes per a dominar als humans o que la sequera és provocada per avions espies.

Necis fins al moll de l’os, escoltar-los fa basarda, creixen i s’envalenteixen si saben que tenen audiència i, amb el mòbil a la mà, enfarfeguen volent demostrar la seva ciència i els seus vídeos són la pedra filosofal si és que els hi portes la contrària; però si no troben interlocutors, reboten i reboten els missatges més ridículs, perquè una de les seves obsessions és fer de caixa de ressonància de les mentides que tenen com a veritats i fins es creuen, de tant rebotar missatges, que ells en són els autors.

Gent així seria una curiositat, una nota de color folklòric, si no fos perquè cada dia en són més, són molts més aquests bojos perillosos que la majoria que ha considerat que cal formar-se i analitzar les coses, en són tants que fan por, perquè les escombraries que consumeixen a les xarxes socials, totes tenen el mateix biaix ideològic, totes van cap a la mateixa finalitat política, encara que siguin anònimes o producte de falsa identitat i tendeixen a obtenir rèdits electorals, Goebbels ho deia clar, “una mentida, repetida mil vegades es converteix en una veritat”, cent anys després, amb internet, es va molt més ràpid, el nazisme s’escampa molt més fàcilment.

Joan Pallarès-Personat