13 set. La Trabucada: Viatjant en autobús.
L’autobús urbà és lent, no tot és culpa del trànsit, però dins de l’educació viària, també caldria incloure com comportar-se al bus, entre tots hi guanyaríem molt.
En pujar al bus, no cal plantar-se davant de la màquina validadora i posar-se a buscar a la bossa o a les butxaques on és la tarja, pots portar-la ja a la mà buscant-la abans, en veure arribar el vehicle, així anirem més ràpid.
A totes les parades hi ha indicació del recorregut, no cal pujar a preguntar-li al conductor si passa per casa teva, llegint en tens prou, o mirant-ho a l’aplicació del mòbil que portes penjat tothora i no pares de mirar-lo.
El viatge es paga, també els turistes, qui no paga no és que sigui més llest, és que és asocial, com els que s’escarxofen ocupant dos seients o hi posen els peus.
Si ets gran o vas curt de moviments, seria bo deixar que pugin primer els més àgils i se situïn, això seria possible si els més àgils respectessin els seients reservats, o els cedissin, però cada dia és més difícil trobar persones educades, els seients de les parades també haurien d’estar reservats.
La motxilla, al transport públic, es treu de l’espatlla i es procura que qualsevol embalum no molesti als altres.
Les portes dels autobusos són per pujar i baixar, no plataformes per estacionar- s’hi a xerrar i els passadissos són per passar, no per palplantar-se al mig, si veus que algú vol baixar, facilita-li el pas, no pretenguis retenir-lo.
Hi ha auriculars pels mòbils, la resta de passatges no han d’empassar-se els teus empallegosos gustos musicals, ni tampoc cal que aprofitis el viatge per fer les teves trucades i menys a crits, tampoc ets tan important per a estar vint minuts sense connectar-te, ni als altres els importa la teva vida sentimental.
Un autobús no és una fonda, ni és higiènic menjar al transport públic, tampoc la gent ha d’aguantar la pudor de la teva empanada o el tuf del xoriç del bocata.
Tots sabem que un autobús no és una piscina i no és obligatori dutxar-te abans d’entrar, però si tothom ho fa sovint, estalviarem mareigs i que no portin papereres no vol dir que es puguin llençar papers a terra, hi ha papereres prop de les parades, esperat a baixar per llençar-ho.
Moltes més són les petites coses que fan que tothom tingui un viatge més fluid i feliç, però sobretot quan viatgis en transport públic, pensa que aquesta paraula de públic, vol per tothom, per tant, el transport no és només teu, però l’has de respectar com respectes les coses que són teves.
Joan Pallarès-Personat.