05 maig Pobresa moral

Escric aquestes línies després d’haver vist una promoció de TV3 del programa “Tabús”, probablement l’espai més poca-solta que ha fet mai la televisió pública catalana. Els moderns en dirien transgressora d’aquesta manera de fer televisió, però directament crec que aquest espai que s’han tret de la màniga en aquesta època de retallades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals només mereix ser titllada de poca-soltada.

Quan vaig veure la primera promoció d’aquesta vomitiva idea vaig pensar que potser no tenia prou amplitud de mires. Amb la falsa pretensió de descobrir el món de persones que, segons ells mateixos, “mai no ens n’hauríem de riure”, aquesta porqueria que ni tan sols hauria de poder veure la llum a una cadena privada que situaria entre el 4 i el 6 només pretén enfotre-se’n de les desgràcies humanes. Perquè, oh sorpresa!, quan vaig a la pàgina web de la CCMA mateixa descobreixo que es tracta, no d’un espai informatiu o d’anàlisi en profunditat, sinó d’entreteniment. Si a això hi afegim els intents, debades, del presentador de fer riure…

Esforçant-se debades per semblar en Buenafuente

He d’admetre que el tipus que han posat al capdavant d’aquest esguerro mai no m’ha fet la més mínima gràcia. En poques paraules, “em cau gros”. Confessats els prejudicis, en tenia prou amb obviar-lo, com havia procurat sempre que emergia a la petita pantalla. A les darreres setmanes ha estat difícil sostreure’m a la seva presència, vista la promoció que n’ha fet “la teva”. Només el saber que era una “promo” que duraria uns segons m’ha evitat fer zapping. I només recordo com de carregós m’ha resultat veure aquest personatge esforçant-se a semblar en Buenafuente (tan lamentable que ni tan sols gaudeix d’una mínima personalitat com per provar d’aparèixer amb un altre posat que no el deixi tant en evidència) amb unes bromes que els desgraciats que havien convidat a l’espectacle (?) s’esforçaven a riure perquè així ho devia reclamar el regidor; perquè només així s’entén que poguessin esbossar ni un somriure davant el patetisme de l’individu.

Puc comprendre que són temps difícils. Ho és per TV3, que ha de fer mans i mànigues per cobrir la graella amb un pressupost migrat; i sovint em trec el barret per com els seus professionals aconsegueixen bons resultats gràcies al seu talent i a l’esforç per nodrir amb prou qualitat la programació de la televisió pública catalana. Com puc entendre que també són temps complexos per al món de la cultura i molt especialment per a la gent de les arts escèniques, que es pot veure empesa a acceptar papers galdosos perquè la gana colla.

Ignoro quants actors amb més ètica van rebutjar el fastigós paper

Tanmateix, crec que les persones han de tenir una mínima dignitat. Les persones i els professionals. Ignoro qui va ser el llumenera que va engendrar aquesta merda que s’anomena “Tabús”, com també ignoro quants actors amb més ètica van rebutjar el trist, indecent i fastigós paper de conduir aquest producte que hauria d’anar directament al contenidor gris; un color segurament absent al cervell del creador d’aquesta ronya.

Fins ara m’havia mossegat la llengua, veient com hi havia persones cegues o paralítiques que accedien tristament a participar en aquest espai. Però aquesta setmana no he pogut contenir-me i m’he decidit a abocar tota la bilis que aquest “pograma” (sí, “pograma”, perquè fins i tot quan ho escrivia el subconscient em deu haver traït i així ho he escrit, perquè probablement no arriba a la categoria de programa) i el seu ínclit presentador em generen. La raó? Aquest dimecres han decidit riure-se’n… de la pobresa.

Un grup de persones voluntàries està abocant esforços per intentar pal·liar la fam

Aquesta gent de TV3 mereixeria un aplaudiment, de reprovació per suposat, per haver programat l’emissió d’aquest nyap just en aquest moment en què estem començant a patir els efectes socials d’aquesta pandèmia. Al nostre barri en som prou testimonis, on un grup de persones voluntàries està abocant esforços per intentar pal·liar la fam que molta gent del nostre veïnat està patint, a causa de l’atur, dels ERTOs, del tancament dels seus negocis…

I mentrestant “la teva” ens convida a riure d’aquestes persones que “no tenen diners per anar al cinema a la fresca… i què, si ells ja hi viuen a la fresca”. Quina gràcia! Em partiria el cul si no fos que se’m parteix l’ànima pensant en com poden assistir aquestes mateixes persones que pateixen la misèria a l’emissió d’aquest programa. Si a mi ja em provoca basca, quin sentiment els deu poder generar?

Si aquest espai s’acaba emetent, tan responsable serà TV3 com les persones que el mirin com, inclús, els qui permetem que es cometi aquest insult a la intel·ligència. Perquè les audiències retraten la imatge d’un país. Quan els programes escombraria escombren a les quotes de pantalla televisiva s’està revelant quin és el grau cultural del país en qüestió.

Que no hagin previst un capítol en què se’n fotin dels refugiats

Aquí el problema va més enllà. No es tracta només que estem davant d’un programa susceptible de llençar al contenidor, sinó que és un espai que atempta contra el mínim respecte a l’espècie humana. Ens omplim la boca amb la nostra gran solidaritat amb els refugiats i amb les persones que fugen dels drames humans i, per l’altra banda, ens permetem un espectacle mofeta amb la pobresa. Ves que no m’hagi perdut alguna promoció i també hagin previst un capítol en què se’n fotin dels refugiats…

A aquestes alçades res no m’estranyaria, vista la deriva adoptada per una part de la societat, que fa que cada cop triomfi més la banalitat i la superficialitat. Moltes persones que aspiraven a què TV3 fos la BBC catalana es deuen esquinçar ara les vestidures contemplant la porqueria que s’hi aboca.

En qualsevol cas, a La Sagrera sempre hi continuarà havent-hi molt bona gent, disposada a donar i a recollir aliments per a les persones més necessitades, perquè la consciència social del nostre barri, sortosament, es manté dempeus. I sabem que aquestes persones mereixen tanta consideració com qui més. I, per suposat, molta més estima que els qui indignament gosen faltar-los al respecte d’aquesta manera des de la televisió pública. I, el que és pitjor, i sense ànim de fer demagògia, amb uns diners de les nostres butxaques que es podrien haver canalitzat per pal·liar les mancances que pateixen aquests col·lectius. Unes mancances que, lamentablement, tot indica que aniran a més els pròxims mesos. Llavors ens recordarem d’aquest programa.

Permeteu-me que acabi aquest article amb un fort aplaudiment per a les persones que aquests dies, des de la plaça Masadas, i també des del Rebost Solidari de Sant Andreu, estan esforçant-se per fer arribar a la gent que ho necessita els recursos necessaris per sobreviure. I, també, per suposat, un missatge d’ànim i de solidaritat envers tota aquesta gent, a qui a la vegada volem retre homenatge per compensar el greuge que suposarà l’emissió d’aquest “pograma”.