03 oct. Al cel no hi ha cobertura
Les sabates sempre són més còmodes quan portes unes espardenyes de recanvi. M’ha passat aquests dies a Itàlia, quan a mig viatge se’m va morir el mòbil, una mort cruel, que em diu el tècnic que no té resurrecció possible i tot i que encara estic de dol, no tinc pressa en comprar-ne un de nou, sobretot per la mandra que em fa haver d’aprendre a fer-lo anar.
Confesso que al primer moment la patacada va ser forta, lluny de casa i incomunicat, fins em quedava sense hora, perquè mai no porto rellotge, tampoc tenia despertador per llevar-me, perdia moltes dades, connectivitat, llibertat, per sort documents com la QR de vacunació, adreces i telèfons, les portava també en el convencional paper de tota la vida i les fotografies soc dels de la càmera clàssica. Sense mòbil i recordant la enigmàtica cita de Franco quan la mort de Carrero: No hay mal que por bien no venga, ja porto una setmana de felicitat sense whatsapps angoixants, missatges esperpèntics, convocatòries urgents i cadenes estúpides amb emoticones iteratives.
En tornar a casa, el parrac de telèfon mòbil que tenia abans, tecnològicament obsolet, em fa servei i, a part de trucar i rebre trucades, em diu la hora i el temps que fa, amb això ja en tinc prou, si algú em vol enviar un document, sempre hi ha el correu electrònic i doncs que la gent per a trucar o per a escriure s’ha tornat gandula, a mi el mirall aquests dies em diu que faig una cara de felicitat com feia anys que no veia.
Nobel va inventar la dinamita per a fer un bé de la humanitat, els homes en van fer un mal ús; Monturiol, un republicà idealista, el submarí per a finalitats pacífiques i van abusar emprant-los per a torpedinar naus plenes de civils; Graham Bell, en realitat fou Antonio Meucci, el telèfon per a comunicar i facilitar-nos la vida, saber usar i no abusar, és la nostra responsabilitat.
La societat dita civilitzada no té remei, s’esclavitza amb facilitat de tot allò que li hauria de facilitar la vida i, desprès, s’escarrassa en recuperar l’equilibri, retornant als orígens, fent cures de repòs, demanant productes naturals i pagant gust i ganes per retornar a elaboracions artesanals acabades de menysprear.
No hi ha millor aigua que la de la font, res més natural que caminar, i per a comunicar-se, trobar-se i parlar; ara la gent no sap fer tertúlia i associa la paraula a un grup de carallots, a la ràdio o a la televisió, parlant de res que en tinguin la més mínima noció.
Tot i que ni la Bíblia, ni els Evangelis en diuen res, crec que ni al Paradís Terrenal, ni tampoc a dalt del Cel, hi ha cobertura, ni antenes. Per a viure a la glòria, la tecnologia no acompanya… segurament l’infern és un lloc on, d’entrada, et donen d’alta a una vintena de grups de whatsapp i això no hi ha qui ho aguanti, ni Dante podia haver imaginat tal penitència.
Joan Pallarès-Personat