21 gen. Alcalde de Nit (Welcome night mayor of the city of Barcelona)
Fins avui parlar de l’alcalde de nit era un dels recursos de campanya electoral quan no se sabia que dir, com allò de l’elecció directe dels consellers de districte, que ara que cobren uns diners prou dignes, ni els partits ni els consellers en volen sentir parlar, escollits a dit o en pseudo primàries, ja va bé per a posar als qui convé al sanedrí de vividors fariseus.
Això de fer d’alcalde els hi agrada als regidors, de fet qui té facultat de celebrar casaments és l’alcalde, però justificant-se per la cua que tenen, doncs ells no miren prim com els capellans i ho casen tot, faculten als regidors com a reforç, fer d’alcalde accidental els hi agrada tant que una vegada, quan li vaig suggerir a un alcalde que no fes vacances em va dir que era impossible, perquè els tinents d’alcalde estant esperant com criatures l’estiu per a que foti el camp i passejar-se una estona per les festes de barri ensenyant la vara.
Ara i fora de campanya, en ple mandat i quan a l’ajuntament de Barcelona encara no saben ni amb qui ballaran, allarguen el pètals de la margarida parlant de l’alcalde de nit, que diuen tenen moltes ciutats, que si gira i que si tomba, com si la nit fos una altra galàxia, com si les hores nocturnes estiguessin establertes per decret i si per distingir-se de l’alcalde de dia, el de nit portarà la vara blanca i la banda fluorescent, no fos cas que no se’l vegi i ressuscitarà de nou el vell i rovellat rat penat de Jaume I, símbol que la ciutat ha oblidat.
Sembla que va de veres, que pensen seriosament en un alcalde noctàmbul, que la idea no és com quan se’n parla a les eleccions un brindis al sol, en tot cas és un sincer brindis a la lluna, i amb l’alcalde de les tenebres caldrà muntar-li un negociat de selenites troneres, fer un selecció d’aspirats entre els funcionaris noctàmbuls i els que pateixen d’insomni per a cobrir les places del gabinet, perquè en aquest cas, caldrà que ningú s’adormi i, si cal, posar cafeteres a tots els departaments.
Conec uns quants alcaldes, alguns amics meus ho són o n’eren, l’alcalde en pobles petits o mitjans, fan d’alcalde 24/365, de nit i de dia, amb la casa oberta a qualsevol hora i tant fan de brigada d’obres que de repartidors d’avisos, despatxen des de dalt del tractor o prenen acords municipals plegant olives, al seu poble són el primer en llevar-se i el darrer en anar a dormir.
Un alcalde de dia i un de nit denuncia implícitament l’existència de dos ciutats antagòniques, avant posades, la ciutat que penca, la de l’esforç i el progrés i una ciutat lúdica, hedonista que no encaixa amb la de la llum, una ciutat tant dramàticament tancada que se sent superior perquè pensa que viure de dia no és divertit.
Barcelona vol alcaldes i regidors que la liderin, les xifres econòmiques, reals o suposades, que donen del que pomposament anomenen “oci nocturn” són ridícules comparades a les del món diürn, però no ho són pas els costos de mantenir viva una ciutat desprès de la posta de sol, quan es disparen les despeses. Tampoc la ciutat vol duplicitats administratives per franges horàries.
Cal lideratge dia i nit, la Barcelona orgullosa de ser obrera, encara que ara no sigui la de les sirenes de les fàbriques a les sis del matí, si és la del metro ple i les hores punta. Una Barcelona desperta és la que ens cal, la que descentralitzi els districtes, la Barcelona dels barris i de les persones, la Barcelona de totes les hores, la metropolitana, la que toca totes les hores.