10 març Als carlins que els mati Déu!
Aquesta setmana que el dia 14 s’escauen 150 anys de la batalla del Toix m’ha vingut a la memòria aquesta vella dita catalana, que explicaré desprès d’aclarir que l’acció el 1874 va tenir lloc prop de Castellfollit de la Roca, on 1.500 carlins comandats per Francesc Savalls, van derrotar una columna lliberal que la doblava en efectius, fent presoner al seu comandament, el general Eduard Nouvilas, deixant més de 200 morts al camp de batalla.
Si als pobles les guerres carlines es van viure entre dos focs, víctimes tant d’un bàndol com de l’altre independentment de amb qui dels dos simpatitzessis, les ciutats es giraven de cul a anar a combatre, almenys en la primera guerra i en la dels Matiners, quan el reclutament a Catalunya no era forçós, d’aquí sorgí la frase: “Als carlins que els mati Déu, aplicada als panxacontents de ciutat que cridaven molt però d’agafar un fusell res de res.
Dins del conflicte que es viu entre jueus i palestins, també hi ha drames personals, històries que delaten les màximes misèries del ser humà i d’altres de sublims i heroiques que mostren el grau positiu de la humanitat.
Entre els jueus, els qui són més jueus dels jueus, aquells que en diuen ultra ortodoxes, dels abrics negres, els barrets negres, els cabells llargs amb tirabuixons i les llargues barbes, és neguen a anar al front, es neguen a agafar una arma, però no ho fan per pacifisme com seria respectable si fos així, ho fan perquè ells encarnen la superioritat de la religió, ells saben interpretar els profetes i les escriptures i ells, que representen prop d’un 20% de la població, estan pel damunt del servei de les armes a més en un exercit blasfem, que admet dones, contravenint la Torà.
Això si, entre oració i oració, llencen anatemes d’extermini i amenacen als qui lluiten defensant-los que en lloc dels llorers d’herois, rebran el càstig etern per contradir la llei de Moisés.
És curiós que l’israelita, que passa per ser un dels exercits més preparats del món tingui un Cavall de Troia a reraguarda, una versió de la dita dels carlins que vingui a dir que la guerra la faci Jhavé, que ells ja el recolzen i l’armen de psalms i oracions.
Em temo que a l’altre banda no hi ha l’equivalent àrab dels tirabuixons i les trenes i pobret de qui no participi de la ortodòxia o de la qui es tregui el vel. Aquest món és més que complex, absurd, tant absurd com gent que crida pau amb una bandera a la mà, sigui la que sigui del conflicte i és que no volen l pau, sinó la victòria del bàndol amb qui simpatitzen.