Seixanta anys enrere, quan se’m va despertar la passió per l’excursionisme i vaig entrar a una entitat de muntanyencs no van tardar en encarregar-me feines de secretaria i, recordo, que corria un segell de cautxú que deia “Saludo a Franco. Viva España”, amb el qual...
La “Creme de la Creme”, els escollits dels Déus aquesta setmana s’han esverat i molt. Però no per l’habitatge, les pensions, el fracàs escolar, les cues a la sanitat, el preu de la llum, la sequera, rodalies, no. El problema ha estat més gros, un...
En un llibre que vaig publicar fa trenta anys parlava dels murris que fent-se passar per pagesos, amb barretina i tot, venien rovellons als vorals de les carreteres con si fossin boletaires experimentats, però les caixes de bolets eren de Mercabarna. El mateix passava als Monegros...
Quan s’acaba l’any civil els mitjans de terra, mar i aire, o sigui premsa, televisió i ràdio, s’acarnissen premeditadament i amb traïdoria sobre qualsevol ingenu que busqui informació fresca, fent des del sorteig de la loteria el dia 22, fins passat reis, resums de l’any,...
Vaig conèixer un professor d’anglès, que a més era anglès nadiu i molt extravagant, que sovint es passejava portant de la mà una cadena amb un collar de gos, però sense animal, tot i que actuava com si portés un ca de debò, li parlava...
La sentència de que per primera vegada a la història hi haurà una generació que haurà viscut pitjor que la dels seus pares és repetida una i una altra vegada, molts la tenen com una inspirada afirmació i, si ho mirem bé, podem fer-li prou...
Les excuses no són mentides, no és greu enganyar a algú per evitar-li la desesperació, d’això se’n diu mentides piadoses, també la vella sentència llatina “excusatio non petita, accusatio manifesta”, deixa clar que qui dona massa explicacions quan no els hi pregunten, vol dir que...
La Sagrera està de festa, la festa grossa serà diumenge, Solemnitat de Crist Rei, però la xerinola ja ha començat i, enguany, amb un número singular, el 50, un número rodó, un numero de fortuna, 50 sempre són 50, i en euros ja és un...
Si aquests dies, el de Tot Sants i el de Difunts, són moments de l’any propicis per a meditar sobre el sentit de l’existència, la vida i la mort, i d’altres pensaments profunds que sorgeixen en visitar els cementiris i recordar pares, parents i amics...
Hi ha dues maneres de veure les coses: creure’s el que fas i escampar-ho arreu perquè tothom en gaudeixi tant com tu, i l’altra forma d’enfocar les coses és tenint tal complex d’inferioritat, que creus que tot el que fan els altres és molt millor...