12 set. Camins que no van a Roma
Que aquí sempre anem tard i malament, ja ho sabíem, el desori que l’any passat augurava en algun article que vindria en acabar gran part dels peatges a les autopistes, avui no és una elucubració de futur, sinó un problema present tangible, sense que en tant de temps ningú hagi pres la més mínima decisió, ni cap conselleria adoptat mesures, aquí es veu que governar és improvisar i el pollastre que quedi per al qui vingui desprès.
S’ha deixat de pagar, es creuen les barreres bandoleres prement el gas a fons, però en quatre dies ha augmentat el nombre d’accidents a les autopistes, han patit cues quilomètriques, no volen deixar que els camions circulin en diumenge per a que no embussin als qui van a la platja o a esquiar, i, ara, els diners que l’automobilista s’estalviarà en no pagar peatge, se’ls gastarà en temps i en benzina. No parlem dels badalls dels pobles que n’ingressaven l’IBI i ara és quedaran amb uns pressupostos municipals dignes de la indigència, però satisfets d’haver-se queixat mig segle.
He circulat, en autocar col·lectiu naturalment, per una autopista alliberada i em sobta la nomenclatura que continua sent AP7, AP2, A autopista i P peatge, o sigui que dins del caos, la burla, els indicadors transmeten que per on circules has de pagar i no és veritat, però trams marcats amb una C i un número, que des del 2001 indica titularitat de la Generalitat, sense la P, però s’ha de pagar.
Carles III de Borbó, el 10 de juny de 1761 va expedir una reial ordre para hacer caminos rectos y sólidos en España que faciliten el comercio de unas provincias a otras, dando principio por las de Andalucía, Cataluña, Galicia y Valencia, en xarxa radial partint de Madrid, va assumir, per primera vegada des de l’Imperi Romà, que les comunicacions eren una qüestió d’Estat.
Al segle XIX els caminos reales, es van convertir en Carretera Real, nom que perdura en algun poble, però el 1931, en proclamar-se la II República la nova ideologia va esborrar el Real, passant a dir-se Carretera General, que en arribar el franquisme, sigui perquè ho havia posat la República o que per general, el Generalisimo, en la efervescència patriotera, van rebatejar-les com Carretera Nacional, que abreujat seria una N, majúscula, davant del número.
La petita història la podem acabar a la Transició, quan es podia haver tornat al nom de Real o al General, però ningú va tocar el concepte de Nacional, potser pensant que en les carreteres també calia aplicar la sentència aquella del atado y bien atado, que al cap i a la fi la xarxa viaria, carretera o ferrocarril, sempre estan encarades cap a la capital, on està el Ministerio de Fomento, ara denominat de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, on no volen ni sentir parlar d’allò que Tots els camins van a Roma, si no passen per Madrid.
Joan Pallarès-Personat