27 febr. Carnestoltes

Avui és diumenge de Carnestoltes, abans entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra, era l’únic període de l’any on s’admetien les extravagàncies, ara és Carnestoltes tot l’any.

Bona part de la societat hem avançat prou i, afortunadament, conductes o opcions que fa uns anys eren considerades inclús delicte, ara són acceptades per la societat, i fins gaudeixen d’empara legal davant la intolerància dels qui no suporten les diferències.

Carnestoltes o no, encara hi ha perjudicis fins en persones joves que han crescut en ambients lliures de convencionalismes i tabús; a l’inrevés, molta gent gran que vàrem estar adoctrinats amb valors imposats, hem acceptat superar barreres absurdes.

Però Carnestoltes no es temps de disquisicions i polèmiques, sinó diversió, Carnestoltes és una revetlla d’hivern, cal aprofitar-la com la sabien aprofitar els nostres avis perquè coneixien que desprès venia una llarga temporada de privacions, la Quaresma, on gairebé res era permès, per això calia cremar ara tota la pólvora.

Avui no cal, però no desaprofitem la ocasió que ens brinda la tradició per fer una festa, encara que desprès ignorarem la Quaresma més enllà dels bunyols del divendres, la cuina del bacallà o la representació de La Passió i passarem directament a la Setmana Santa, que per a la majoria no és més que el pont llarg de cada any.

Començava dient que avui en dia tot l’any és Carnestoltes i, de debò, ja no fa riure res, ni les coses més esperpèntiques i grotesques exhibides pel carrer fan girar el cap o fer esclafir de riure.

Avui tot és moda, no cal esperar a Carnestoltes per passejar-se pel carrer amb una carxofa penjada de cada orella, pintar-se el cabells de fúcsia o vestir-se d’home aranya, avui res no crida l’atenció: ja ho hem vist tot.

Avui, en la era del mòbil, els auriculars, els pantalons estripats, portar mig cul a l’aire i ensenyar l’altre mig tatuat, o pintar-se els peus a ratlles com si fossin uns mitjons, és molt difícil cridar l’atenció, és impossible ser original, a no ser que se li doni a la originalitat el sentit que li donava Gaudí: tornar als orígens.

Avui, per Carnestoltes o tot l’any, crida l’atenció veure algú al metro llegint un llibre, o portant el diari sota el braç; anar a la feina amb  l’entrepà d’esmorzar de casa, saludar a l’entrar als llocs, somriure, plorar davant d’una desgràcia, assolir un compromís, cedir el pas a les persones grans, escriure una carta i enviar-la per correu, escriure a màquina, tractar de vostè, anar pel carrer mirant un planell, estimar a l’home o a la dona de sempre, o ser indiferent a les fake news.

Avui qualsevol persona que surti de la anormalitat, serà molt mal vista, considerada insociable, perquè la nostra societat és avui tant tolerant i permissiva que no admet el desacord, el pensament propi i els matisos: fer el que no fan els demès, és la porta oberta més segura cap a l’exclusió. Visca el Rei Carnestoltes!!!.     

Joan Pallarès-Personat