15 juny Criatures i quissos

Amb residència censada a la ciutat de Barcelona, ara se supera el milió set-cents trenta mil ànimes, una xifra rècord malgrat els pocs naixements, només compensats per l’allau que arriba de fora.

Barcelona creix, però els barcelonins no es multipliquen. La població augmenta es fot vella, creix una ciutat devorada de turistes, tothom afirma que estem saturats de visitants i que el problema de l’habitatge ha tocat sostre, però tranquils, que hi ha prou marge per empitjorar encara més les coses i així serà.

L’envelliment de la població assegura llarga i bona vida al negoci funerari, el padró municipal recent, d’aquest any 2025, indica que només en un 21% de les llars de la ciutat hi ha algun menor de 15 anys i, polint la punteria, els menors de 12 anys no representen ni el 10% de la població, unes 175.000 criatures.

Curiosament, el nombre de persones de la població infantil coincideix amb la xifra que el Col·legi de Veterinaris dona com a la dels gossos censats a la ciutat, 175.000 i encara cal admetre que algunes persones no tenen el seu cànid declarat i, en canvi, els nens i nenes, fins als arribats ahir mateix, ja estan inscrits a l’estadística.

Numèricament, seran les mateixes criatures que gossos, però si busquem un titular, abans haurem de dir que som la Ciutat dels gossos que no pas la Ciutat dels nens, els uns i els altres són els usuaris habituals dels parcs públics urbans.

Escrivia fa un parell de Trabucades que avui qui es decideix tenir fill sembla obligat a argumentar-ho i a justificar-se, quan la cria dels fills ha estat sempre la normalitat i qui no tenia fills, quedava com marge de les converses.

Avui és a l’inrevés, en alguns cercles sembla que t’hagis de disculpar per no tenir un gos, a qualsevol conversa parlar de les gràcies del teu gos sembla obligatori i si no tens gos et miren com un asocial, en especial aquells que quan es refereixen al seu animal en parlen com si fos un fill, diuen el meu nen o la meva nena, no hi ha res de nou, no són tan originals, els antics egipcis fins van fer déu a Anubis.

L’estadística ens parla també dels noms més comuns entre els nens i nenes de la ciutat, no els detallaré aquí; en canvi, no hi ha estadística de noms canins, però quan anem al parc, aquest espai habitualment compartit entre la infància i les mascotes parem l’orella i si sentim cridar a algú, el més normal serà que pel nom no sapiguem diferenciar si està cridant al seu gos, o s’està referint al seu fill.

Amb els noms que posen avui, millor anomenar als nens i nenes pel cognom!

Joan Pallarès-Personat