08 abr. Crònica de mitja passejada que necessita millorar

Necessita millorar. La Sagrera necessita millorar. Els sagrerencs necessiten millorar. L’ajuntament necessita millorar. Aquesta és la múltiple conclusió extreta de la passejada (parcial, perquè vaig retirar-me a meitat de recorregut per atendre altres necessitats al barri) promoguda pel consistori el passat 6 d’abril a la tarda amb la finalitat de detectar els punts de millora.

La passejada “participada” amb què ens convidaven des del Districte resultà decebedora de bon principi. Que en l’inici fóssim 13 les persones reunides a les 6 de la tarda era un mal auguri. Però que entre les tretze hi hagués la consellera Elvira, una tècnica, un dinamitzador i un sociòleg enviats per l’entitat convocant tocava el voraviu. Això sense comptar sospitosos integrants de la singular comitiva que, sota l’aparença de veïns, fossin en realitat funcionaris encoberts.

Improvisació i desorganització

Tampoc fou encertat el punt de trobada. A la inexactitud de la convocatòria, que provocà que una part es reunís al carrer Felip II i els altres a Garcilaso, cal esmentar que els primers minuts resultaren força improductius, atès que el soroll provocat pel trànsit rodat impedia poder escoltar amb una mínima nitidesa les intervencions de cadascun dels participants. Amb la puntualitat que ens caracteritza, a més, la consellera donà per bo esperar a què passessin deu minuts de l’hora per engegar. “Passarem per on vulgueu”, anuncià, en el que es presagiava (i poc després es confirmà) que la improvisació i la desorganització serien factors presents en aquesta passejada.

Amb un públic majoritàriament masculí i superior als cinquanta-cinc anys, els interessats integrants mostraren venir amb l’estratègia ben apresa: parlar del seu problema. Uns que arribaren un quart d’hora tard, plantejaren un prescindible entrebanc urbanístic abans d’excusar-se, deu minuts després, i abandonar el grup. Si és que es pot parlar de grup, perquè a aquelles alçades el col·lectiu ja s’havia disgregat i cadascú explicava la seva particular batalla per separat: que si els quioscos de la plaça del mercat haurien d’anar a terra, que si jo em conec la normativa i per habilitar un espai d’esbarjo infantil fan falta tants metres… Encara no havíem abandonat el punt de sortida que ja tothom havia exhibit els seus personals interessos: mentre uns apel·laven a la defensa de l’espai per a la quitxalla, altres s’enfundaven la toga per representar la gent gran i reivindicar els seus legítims drets.

El vandalisme i la manca de civisme imperants

El gir obstaculitzat del camió d’escombraries podia solapar-se amb la presència diària de trastos a determinats punts de la via pública o amb els mals hàbits que suposa deixar la brossa sobre del contenidor en comptes del seu interior. Problemes, tots ells, que es resumien amb el vandalisme i la manca de civisme imperants al nostre barri, a la qual s’hi afegia “la manca de manteniment generalitzat” denunciat per membres rellevants de l’Associació de Veïns, que quan etzibaren als municipals presents solucions per part “d’un ajuntament que presumeix d’imaginació” aconseguiren tensar la consellera.

Abans de travessar la Meridiana ja s’han esmentat els temes que afecten l’altra banda de La Sagrera, des de la inadequada parada de l’autobús del carrer Garcilaso fins a un veí que, sense pèls a la llengua, atribueix al consistori l’haver tallat un arbre del carrer pare Claret per ubicar-hi un contenidor de brossa. Com no podia ser d’una altra manera, els amos dels gossos també surten a la conversa, tot fent esment del seu poc, o nul, mirament pel que fa a tenir cura dels espais comuns, en especial els parterres que un dia foren verds. Hi ha, també, qui lamenta la inexplicable pèrdua d’unes sofisticades jardineres que hi havia als envolts del mercat.

Perill ignorat

A tot això, la comitiva passa per sota d’unes xarxes que, des de fa mesos (potser anys) impedeixen que els despreniments de l’edifici provoquin lesions als vianants. Ningú hi para esment, tot i la inacceptable estètica de la façana, només admissible durant el temps, mínim, que hauria de comportar la seva immediata reparació. En aquells moments el grup ja ha anat perdent més efectius, perquè a mida que cadascú ha pogut esbravar-se i piular el seu problema, s’ha retirat a casa seva o a gaudir del barri d’una manera més atractiva.

Un cop travessada l’avinguda i superat l’Institut Guttmann, les rates esdevenen les protagonistes. Qui més qui menys té una història per explicar sobre aquests rosegadors que han fet seu la zona de Garcilaso davant de l’escola El Sagrer. “N’he vist que s’enfilaven pels arbres per menjar-se els coloms”, afirma el que poc abans denunciava la tala de l’arbre per part de l’ajuntament, que a sobre es permet de suggerir el sistema Mercadona (sic), que consistiria a sacrificar-les mitjançant un estretament dels tubs. En comprovar la loquacitat del subjecte, prefereixo no aprofundir en la matèria. També ho ha detectat la tècnica, tot i que no ha estat fins que han estat les set tocades que subratlla que “no podem estar tota l’estona amb un tema”, davant l’evident monopolització dels problemes.

Una paperera a canvi d’una terrassa

Però ell com si sentís ploure: que si a Pare Claret els veïns han vist com de les 63 places disponibles per aparcar s’han passat a tretze, que si els nous gerents d’un bar han tingut el desvergonyiment de retirar una paperera pública per encabir-hi l’estructura de la seva terrassa, que si aquesta estructura impedeix ara l’accés al vehicle d’una persona impossibilitada…

Així les coses, m’acomiado discretament perquè ja m’he fet a la idea que el nostre barri necessita millorar des de tots els aspectes. I que aquesta millora difícilment podrà venir d’una passejada si aquesta no està ben organitzada i, sobretot, si no és “participada” tal i com desitjava el consistori.

La Sagrera Temps de Flors?

En el meu camí cap a l’Espai 30, per tal d’assistir a la reunió mensual de La Sagrera Es Mou (molt millor organitzada, molt més efectiva, molt més compromesa), em trobo “assegudes” en un banc públic dues jardineres (no crec que fossin les extraviades perquè aquestes les trobaríem a qualsevol basar) i una llauna buida de cervesa. Per acabar-ho d’adobar, en sortir de la reunió de la Junta comprovo com els nous contenidors d’escombraries (la instal·lació dels quals no ens han pas consultat) continuen presentant les mateixes mancances que els anteriors, tot i que segurament són més cars i malgrat que probablement ben aviat tornaran a ser reemplaçats. Com també els veïns segueixen observant el mateix comportament deixat i abandonen els cartrons al voltant si comproven que el contenidor és ple. Necessitem millorar. I molt. Menys passejar i més millorar.  

Jordi Vilagut