22 set. De Corea del Sud a La Sagrera en una moto de 110 cc

Heesu Lee ha recorregut milers de quilòmetres des de Corea del Sud amb una petita Honda en un viatge que va començar amb un somni adolescent i que s’ha convertit també en un procés de descoberta personal. Una avaria, una trobada casual i una xarxa de motoristes el van portar fins a La Sagrera, on va trobar descans, ajuda i una nova empenta per continuar.

Als tretze anys, Heesu Lee va veure Diarios de motocicleta, la pel·lícula sobre el viatge d’Ernesto Che Guevara i Alberto Granado per Sud-amèrica. Aquella història li va despertar el desig de viatjar algun dia pel món. La moto formaria part més endavant d’aquest somni, però no era encara la idea concreta que tenia aleshores. Anys després, un vídeo d’un viatger que recorria el món amb una bicicleta d’alumini barata li va donar una altra empenta: si ell ho havia aconseguit, Heesu també podia fer-ho.

El projecte va anar prenent forma amb els anys. Quan va arribar als 36, Heesu explica que començava a notar que perdia energia i que es preguntava si, si continuava esperant, acabaria tenint l’oportunitat de fer realitat aquell somni. Era també un moment de replantejament personal, de qüestionar-se què volia fer amb la seva vida. Finalment va deixar la feina i va començar el viatge.

I ho va fer amb una moto molt poc habitual per a una travessia d’aquestes dimensions: una Honda de 110 cc. No és una gran moto de viatge preparada per recórrer milers de quilòmetres, sinó la seva primera moto i, com explica ell mateix, també l’última.

La petita cilindrada ha condicionat també la manera de viatjar. En lloc de les grans motos que habitualment s’utilitzen per a aquest tipus de travessies, Heesu ha avançat per carreteres secundàries, a un altre ritme i assumint les avaries i les dificultats que han anat apareixent pel camí. Però precisament aquesta moto petita ha estat també una porta d’entrada a moltes trobades.

A Itàlia, per exemple, uns motoristes de la zona de la Costa Amalfitana el van acompanyar amb les seves Vespes, li van ensenyar la costa i li van oferir menjar i un lloc per dormir. Al llarg del viatge ha anat trobant persones pràcticament per casualitat: en ferris, allotjaments, restaurants o a la carretera. La seva procedència i la seva petita Honda desperten curiositat, però també una voluntat d’ajudar-lo.

A Civitavecchia, l’arribada d’Heesu va tornar a cridar l’atenció. Entre desenes de motos grans de viatge i algunes Vespes, aquella petita Honda procedent de Corea del Sud no passava precisament desapercebuda. Allà va conèixer Markus, i aquella trobada casual acabaria portant-lo fins a La Sagrera.

Una avaria porta una història fins a La Sagrera

Markus viu a La Sagrera i està vinculat al món de les scooters. És a través d’ell que Heesu arriba físicament al barri. La moto té una avaria i Markus li ofereix casa seva mentre busquen la manera de solucionar-la.

Però hi ha una segona connexió que fa que aquella història arribi fins a La Sagrerina. Markus coneix Cristian Venegas arran d’una Vespa que li havia venut. Cristian, veí del barri i vinculat al Barcelona Scooter Club, participa en l’organització de les sortides i activitats que el club ha anat fent a La Sagrera, entre elles les concentracions, la Festa de la Primavera i activitats de les festes majors.

És Cristian qui acaba posant aquesta història en contacte amb La Sagrerina, i així és com el viatge d’un motorista sud-coreà que travessa mig món amb una Honda de 110 cc acaba convertint-se també en una història del barri.

Per a Heesu, a més, aquella parada arriba en un moment especialment important. Després de mesos de viatge està cansat. Abans d’arribar a Barcelona fins i tot pensava que potser havia arribat el moment d’acabar el recorregut. Però la trobada amb Markus i Cristian li dona una nova energia.

«Em van donar bona energia. “Pots continuar, ets jove, podem arreglar la moto”.»

Uns dies a La Sagrera li permeten descansar, menjar bé, recuperar forces i posar la moto a punt. També compartir temps amb la gent del Barcelona Scooter Club i participar en una concentració de Vespes, on és rebut amb curiositat i afecte. Markus volia que aquell tram final del viatge fos també un bon record per a Heesu.

La carretera com a meditació

Però el viatge d’Heesu no sembla haver estat només una qüestió de quilòmetres.

Abans de marxar de Corea del Sud volia trencar els seus límits i la seva manera de pensar. Durant el recorregut ha descobert que entre els grans blocs geogràfics que tenia al cap —Àsia, Europa i Amèrica— hi ha molts més països, cultures, religions i maneres de viure de les que imaginava. Ara encara no sap què farà quan torni a Corea, però sí que sent que té moltes més possibilitats que abans.

I enmig de tot aquest moviment hi ha també molts quilòmetres de solitud.

La carretera s’ha convertit per a ell en un espai de concentració.

«Quan vaig en moto sol, és una mena de meditació per a mi. El so del motor, concentrar-me en la carretera, concentrar-me en mi mateix… És curatiu per a mi.»

Des de la moto, sense més companyia que el soroll del motor i la carretera que té al davant, Heesu troba una manera d’aturar el soroll de fora. El viatge físic acaba convertint-se també en una forma de mirar cap endins.

El que reps, ho passes a un altre

Potser una de les coses més interessants que ha deixat aquest viatge és precisament la xarxa de persones que Heesu ha anat trobant pel camí.

Markus parla d’una mena de cadena d’hospitalitat: quan viatges, moltes persones et donen coses que no sempre pots tornar. Et deixen dormir a casa seva, et conviden a menjar, t’ajuden amb una avaria o simplement t’acompanyen durant una estona. No pots tornar cadascun d’aquests gestos a la mateixa persona, però això no vol dir que la cadena s’acabi.

«Tu reps, però també ho has de passar a un altre.»

A La Sagrera, ara és Heesu qui ha rebut aquesta ajuda. Potser algun dia, quan torni a Seül, serà ell qui obrirà la porta a un altre viatger que arribi amb una moto avariada, cansat després de molts quilòmetres o simplement buscant algú que li doni una mica d’energia per continuar.

I així, el viatge que va començar amb el somni d’un adolescent de tretze anys continua molt més enllà de la carretera. Una Honda de 110 cc, un ferri, una Vespa, una avaria i una trobada casual han acabat unint Corea del Sud amb La Sagrera. I potser el més important del trajecte no és només fins on ha arribat Heesu, sinó totes les persones que ha trobat pel camí i les que encara trobarà.

Cristina Raso Boluda

Fotos Sagrera: Cristina Raso Boluda

A poc a poc, la moto i les maletes d’Heesu s’han anat omplint de pegatines: cada una guarda el record d’un lloc, una persona o un moment del viatge.