26 nov. El Banc i l’interès

Si, històricament, la imatge de les entitats bancàries ha estat posada en qüestió per bona part de la societat, des de la crisi del 2008 aquestes organitzacions arrosseguen l’estigma de la immoralitat per la contribució a la creació de la bombolla immobiliària i, també, pel rescat de què s’han beneficiat amb diner públic. Això no treu que en aquestes empreses hi treballin persones honestes i que poden haver tingut una actuació impecable; professionals que, fins i tot, poden haver sentit vergonya de pertànyer a una institució i a la qual no renuncien perquè, possiblement, no disposen d’una alternativa millor per guanyar-se les garrofes.

Posats a parlar de bancs i de La Sagrera per referir-me a l’actualitat podria referir-me al tancament d’oficines a què hem assistit darrerament al barri; una situació que posa entrebancs, en especial, la gent més vulnerable, sobretot la gent gran, menys avesada a les noves tecnologies. Però d’això ja n’ha parlat recentment el meu bon amic Joan Pallarès, aquesta mateixa Festa Major.

Dissabte 20 de novembre

Tanmateix, vet aquí que parlaré d’un altre Banc; i ho faré en uns termes que no podia imaginar que faria. I parlaré d’alguns dels seus integrants i d’interessos.
Dissabte 20 de novembre. Com ve sent habitual des de fa una desena d’anys, desenes de persones convocades per La Sagrera Es Mou es despleguen en diversos supermercats del barri amb el noble objectiu, coincidint amb la Festa Major del barri, de recaptar aliments i productes bàsics per atendre les necessitats de les persones vulnerables. L’acció, segons es recull en el programa, compta amb la col·laboració d’alumnes de batxillerat de l’escola Mare de Déu dels Àngels i de l’Esplai La Sagrera. Identificats amb armilles reflectants similars a les que es fan servir en carretera quan es produeix una avaria o un accident, el personal voluntari convida el veïnat a aquesta acció orientada a nodrir el rebost solidari de Sant Andreu, que proveeix d’aliments i productes d’higiene a persones tant de La Sagrera com del Bon Pastor i de Sant Andreu per evitar la seva exclusió social i cobrir les seves necessitats bàsiques.

L’acció coincideix  amb una altra convocatòria, la del Banc d’Aliments, que enguany ha decidit avançar l’anomenat Gran Recapte al calendari. Deu dies abans li havia fet notar a un company de La Sagrera Es Mou la coincidència. Ja en tenien coneixement, però entenien que el sistema de col·laboració era diferent en cada cas. I, en qualsevol cas, el sentit comú podia conduir a entendre que ambdues cites eren complementàries i tot sumava. És més: gosaria dir que aquesta coincidència podia tenir un efecte multiplicador.

“Hostes vingueren que de casa ens tragueren”

Però heus aquí que el dissabte dia 20, a mig matí, van aparèixer uns “voluntaris” del Banc d’Aliments a alguns supermercats que van pressionar perquè La Sagrera Es Mou abandonés la seva acció. Malgrat que s’intentà fer-los entrar en raó, no només no volgueren atendre les explicacions sinó que, fins i tot, van arribar a increpar els integrants de l’entitat. Una situació que podria, fins i tot, resumir-se amb la frase “hostes vingueren que de casa ens tragueren”, si tenim en compte que aquest personal mal educat i intransigent ni tan sols era del barri.

Em consta que La Sagrera Es Mou té previst elevar una protesta formal al Banc d’Aliments. Potser a hores d’ara ja ho ha fet, però això no evita que jo vulgui sumar-me a la queixa i a la indignació per aquesta actuació. És impròpia d’una entitat que s’anomena solidària. Confio que els seus responsables sàpiguen estar a l’alçada que no han estat aquests personatges que no haurien de tornar a trepitjar el nostre barri si no demanen abans disculpes. Com també espero que se’n depurin responsabilitats, perquè si, tot plegat, el principal interès d’aquest banc rau en el monopoli de la solidaritat per poder lluir la xifra màxima assolida, ens trobaríem davant d’un greu problema moral; tan greu com el que arrosseguen les altres entitats bancàries.

“La banca sempre guanya” fa una altra dita. El que queda clar amb aquest capítol és que tothom hi pot perdre. Perquè si una entitat com el Banc d’Aliments, respectada històricament, mostra un comportament tan inadmissible com el d’aquest passat dissabte, l’únic que pot comportar és la pèrdua del crèdit per part de la societat; que la generosa solidaritat exhibida tradicionalment per la gent es vegi escombrada.

Tot l’any, com formiguetes i sense fer tan soroll
Permeteu-me una darrera observació als dirigents d’aquest Banc: sempre heu estat (i continuareu sent) benvinguts a La Sagrera per al Gran Recapte. Tot i això, tingueu en compte que al nostre barri hi ha diverses entitats, com ara La Sagrera Es Mou o el Rebost Solidari que tot l’any treballen per a les persones vulnerables. Tot l’any. Com formiguetes. Sense fer tan soroll. Només pensant en sumar. I persistirem.

Jordi Vilagut