13 març El botellodrom
La ciutat de Barcelona té també el seu Síndic de Greuges, fins fa poc era Maria Assumpció Vila, estava en el càrrec des del 2010, però a les acaballes de l’any passat va ser substituïda per David Bondia, desprès d’una selecció entre persones de currículum prou digne, Vila deixava un bon record per la feina feta, no sempre en sintonia amb els diversos governs municipals que han passat per la plaça de Sant Jaume.
David Bondia, en gairebé el seu primer bon dia com a Síndic, alça polseguera en recomanar la instal·lació de botellodroms, o sigui, indrets habilitats on es pugui realitzar amb impunitat el que està prohibit fer a la via pública, com ara moure gatzara tot consumint alcohol a tort i a dret i un etcètera de coses més que m’estalvio anomenar.
Ho diu així, tal qual, fins i tot engrescat i per escàndol dels empresaris del “ocio nocturno”, que ara que s’ha acostumat a queixar-se i protestar per el tancament pandèmic que els ha arruïnat, veuen que amb diners del impostos de tots, inclosos els seus, algú que cobra de l’erari públic, li recomani a l’ajuntament que es gastin diners en instal·lar espais on gratuïtament, però se suposa que portant-te la beguda de casa, puguin fer-los-hi impunement la competència més deslleial.
El Síndic, brillant, dona per fet que hi ha botellots i que és normal que hi siguin, de manera que seguint aquell aforisme de que si no pots vèncer a l’enemic, uneix-t’hi, beneeix els botellots i les festes del mam, tot normalitzant-los i regulant-los. No em voldria imaginar com podem acabar legalitzant altres faltes, que no dic delictes, senzillament perquè hi ha gent les fa normalment, com beure si ha de conduir, l’excés de velocitat, bulling o pispar als grans magatzems.
On instal·larem els botellodroms? Mar endins? En el teixit urbà, no causarà molèsties i conflictes? En un entorn menys urbà, no tindrà impacte ambiental? Qui pagaria condicionar-los i fer-los accessibles?. Seran de disseny?.
Potser si que els botellodroms són una necessitat en certs col·lectius, però el Síndic no recorda que d’altres més nombrosos necessiten més bancs per a descansar, urinaris a la via pública, enllumenat, fonts, més arbres, wifi, atenció domiciliària o punts de recàrrega elèctrica: la vida, en la feina i en el lleure, té moltes necessitat.
Sembla que l’alcaldessa no s’ha deixat entabanar per les recomanacions del síndic novell, potser esperarà un temps a que agafi més experiència i el càrrec no li balli en venir-li massa gran, però la pensada que ha tingut no deixa de recordar-me aquell partit, la CORI, Coordinadora Reusenca Independent, presidida per el cantant Angel Santamaria, que va presentar-se com a cap de llista a diverses eleccions municipals, inclús al Parlament de Catalunya el 2010, on anunciava a Carmen de Mairena de segona de llista, que entre les moltes promeses que feia era la de construir un follodrom, perquè en el fons, com per al botellot, es poden condicionar mols espais per a moltes coses, tot es pot fer arreu, però per a les persones normals, en un cas el llit i en l’altra la barra d’un bar, solen adaptar-se més a la necessitat.
Joan Pallarès-Personat