30 març El dia de cada dia

Avui em sembla que no és cap dia de res, vull dir que és diumenge i prou, almenys sembla que el 16 de març, al nostre país i al seu entorn, a part de ser Quaresma i Sant Abraham, el patriarca, no celebrem res més, però mai se sap, perquè potser en algun lloc del món aquest dia el dediquen a qui sap que.

Per això, perquè no és ni el dia d’una cosa ni altra, m’atreveixo a tocar el tema pensant que ningú es sentirà ofès, però cada vegada som més gent que això del dia de tal o del dia de qual ens té embafats i només sentir la paraula que se celebra tal o qual dia, girem el dial o passem full, segons sigui a la ràdio o al diari, o escape a internet.

Avui tenim dies per a tot, amb molt bona intenció cada malaltia té el seu dia, el propòsit és múltiple, cridar l’atenció, conscienciar, obtenir recursos, visibilitzar… arriba un moment que hi ha més dies de malalties que especialitats clíniques.

Tenen els seu dia els col·lectius que es senten interpel·lats, siguin desdentats, orelluts o filatèlics, en tenen molts animals tan se val si són gats, gossos o paneroles, també les plantes i no dic que el dia de la rosa no estigui bé; els oficis, les arts, els esports, encara que alguns com el futbol el celebren tot l’any; tenen dia les peces de roba, els menjars com la truita de patates i les institucions i organismes.

Naturalment els mitjans de comunicació no desaprofiten ni un dia: si és el dia del lluç sempre hi ha un pescador, una peixatera o un cuiner que t’omple mitja hora de programa o una pàgina d’entrevista i no cal trencar-se el cap, el dia del bròquil passa el mateix, i doncs que això dels dies és cíclic, la roda de l’any torna i a l’any següent només cal iterar les mateixes bestieses sobre el tema, que a la gent l’han atabalat tant tot l’any amb tants dies de tal o de qual, que ja no se’n recorda ni de que ha esmorzat al matí.

Hi ha dies mundials o universals, els decreten uns organismes de sigles admirades però que no es dediquen a gairebé res més que a declarar diades, però a part hi ha dies europeus que els decreta aquell parlament que dicta lleis manant que els taps vagin enganxats a les ampolles, que els pescadors no pesquin i que controla als pagesos perquè no sembrin ni llaurin sinó que omplin papers.

Hi ha dies per a tot i alguns de ben curiosos, com el del Joc Net, el de la Patata, el del Jaguar que no se si es refereix a l’animal o al cotxe, o el dia del Mundial del Rentat de Mans, que potser Pons Pilat va tenir alguna cosa a veure en la seva instauració, o be perque quan passa el dia del dia tothom se’n renta les mans del tema.

El primer que va pensar en dedicar un dia a una causa justa va tenir una idea brillant, però la genialitat quan s’imita degenera, del sublim al ridícul la frontera és molt fina, avui hi ha tants reclams, s’esforcen tant en acaparar l’atenció que passa com en el conte del sagal pastor que cridava que venia el llop i que quan de debò el llop va aparèixer ningú no li va fer cas, perquè avui ni les bones intencions ja no espanten a ningú i les veus d’alarma, les solem rebre com si sentíssim ploure. (Per cert, el dia de la pluja es celebra el 29 de juliol).     

Per Joan Pallarès-Personat.