03 des. El tu i el vostè
El cotxes van amb quatre rodes i les motos amb dues, tot té el seu equilibri i la nostra societat també. Trencar l’equilibri és buscar els tres peus al gat, definició del preàmbul de qualsevol cosa que acabarà malament i, a vegades, quan parlem de la pèrdua de valors o del relativisme actual, no ens adonem que tot va començar per una coma mal posada o per un accent suprimit.
Avui tothom es tuteja, més encara la gent jove encara que s’adreci a una persona gran, que la gent gran, més avesada al vostè, quan s’adreça a una persona jove.
Ja se que no arreglarem els problemes sanitaris amb el tu o el vostè, però no me’n refio d’aquells metges o infermeres, tampoc zeladors, joves, que tracten de tu a un avi que els esta tractant tota l’estona de vostè: quelcom falla, almenys el respecte.
A vegades hi ha gent que es passa de frenada, a Madrid mai em vaig acostumar que en anar a fer un cafè el cambrer en digués “Caballero” o si anava acompanyat “Que desearan los señores” o que saben el meu nom hi avant posessin el “Don”, com tampoc m’he pogut acostumar a les botigueres que et diuen “xato” i menys a alguna, sortosament poquíssimes, que avui et diuen “corasson” o “mi amor”.
A la botiga o a l’hostaleria sempre he tractat al personal de vostè, a no ser que fóssim coneguts o a un lloc freqüentat habitualment on acabes amb certa relació de confiança. Si em tracten de tu, és molt probable que no torni a aquell establiment de la mateixa manera que si un marrec pel carrer em pregunta l’hora dient-me de tu, faci com aquell que sent ploure.
Òbviament que el tu s’imposa, a més els que se les donen de “progres” els hi mola com una bicicleta rosa o el julivert arrebossat. Entre la gent coneguda i de tracte habitual podia comptar amb els dits de la mà als que tracto de vostè, la veritat és que el tu és més còmode d’utilitzar, més àgil, però l’adreçar-se de tu a un desconegut en situacions de tensió, aquest tu també és un recurs de menyspreu.
Dretes i esquerres han abusat del tu, tant els feixistes com els comunistes es tractaven de camarada i de tu; quan hom resa en català habitualment tracta a Déu de vostè, en castellà de tu, alguns en català, especialment als pobles, mantenen el recurs del vos a vegades entre ambigu i respectuós.
Tu o vostè? “What is question”. Expliquen que un Senyor Marqués quan es va proclamar la primera república va anar a buscar un cotxe de punt, taxis a cavall d’aquells anys del segle XIX i, en pujar, el cotxer, que sempre l’havia tractat amb tots els miraments i titols, li va preguntar “On anem, ciutadà”. El Senyor Marqués sense immutar-se i baixant del cotxe li va dir “tu a la merda que jo ja trobaré un altre cotxe”.