28 ag. Els arbres talats no fan ombra

Una de les grans notícies que ens ha portat aquest calorós estiu ha estat el descobriment de l’alcaldia barcelonina que a l’ombra, sombra diem en barceloní, fa més fresca que al sol.

En semblant circumstància, Arquimedes de Siracusa submergint-se en una banyera, va sortir corrents nu pels carrers cridant Eureka, Eureka!!!

Són coses grans que passen a la història: el Principi d’Arquímedes, la Marca Barcelona…

Els anys 1937 i 1938 Barcelona va viure la febre dels refugis, de fet en ser la primera gran ciutat del món bombardejada en una guerra per una nova arma com era l’aviació, va experimentar, el Model Barcelona en refugis antiaeris s’atendria aviat en la II Guerra Mundial.

Pionera no, però això dels refugis climàtics dels darrers anys, la gran insistència i com es publiciten potser hauria de ser qüestió de debat, debat seriós, sense frivolitzar, perquè la xifra de morts per calor aquest any a la ciutat, no és per riure, sinó per gastar més en punts eficaços que no pas en paper i cartells.

I gastar també en arbrat, ni tots els carrers tenen arbres, ni tots en poden tenir. També és cert que un arbre abatut pel vent, com sovint passa a la Ciutat no es pot reposar en dos dies, però hi ha massa escocell buit i de fa temps, tant temps que en algun creixen tanys.

Al carrer gran de la Sagrera, només el tram entre la Plaça Cararach i el carrer Pacífic, uns 200 metres, hi ha una seixantena d’arbres i vuit escocells buits, la resta del carrer Gran, cap a Garcilaso, segueix la mateixa proporció, nopolemitzarem en xifres, però podem parlar d’un 10% que caldrà preocupar-se per la serva replantació i recuperar les ombres perdudes.

Sense ser Arquimedes ni haver estudiat a Harvard, qualsevol és capaç d’endevinar que els arbres fan ombra, els escocells buits no.

Joan Pallarès-Personat