08 oct. Els comptes del Gran Capità
A la Sagrera totes les caixeres que treballen als supermercats són honrades i crec que els pocs homes, també. Però a la Sagrera, i parlo del barri perquè és on vivim i comprem, però també ens ha passat comprant als barris de l’entorn, als de casa, a mi o a la meva dona, cada setmana de cinc o sis compres en una o en dues ens intenten cobrar de més i, si no ho assoleixen és perquè repassem el tiquet de dalt a baix abans d’abandonar la caixa.
A les botigues no ens passa, el tracte és més directe, el producte més especialitat i la compra més curta, però als supermercats, que la llista sol ser més llarga, que si sabó, aigües, oli, pasta, conserves, llet, iogurts o paper higiènic, en un tres i no res acumules dotzena i mitja de productes i, ai làs! Si no pares compte, sempre t’engalten a preu normal una cosa rebaixada a la meitat per oferta, un article amb el preu d’ahir que era més car o, quan no han actualitzat el preu al sistema, simplement, s’equivoquen i et passen un mateix article dues vegades, duplicant el preu, pagues dos i en compres un.
No se si ens ho fan a nosaltres perquè ens veuen grans i pensen no que estarem al cas o no és cosa d’edat. Em temo que l’abús està generalitzat, que molts en són víctimes que no s’adonen i d’altres en ser quantitats petites, la cua a la caixa llarga i l’enrenou per a la devolució més gran que un litigi amb hisenda, a vegades per un o dos euros ho deixen córrer.
També hem comprovat que a darrera hora, cap al tard, les errades són més habituals, deu ser que la caixa està cansada de tot el dia, i que quan de mala grana et tornen els diners que són teus ho fan en la moneda més fraccionaria que poden, mastegant qui sap que i obviant disculpar-se.
També passa que comprant un sol producte a caixa cobren deu o vint cèntims de més i en advertir-li la diferència entre el que indicava l’etiqueta a la lleixa, ni es molesten en mirar-ho, tenint-la a tres metres, ni s’excusen. Simptomàtic.
No voldria ser mal pensat, però l’acumulació reiterada i habitual d’intents d’engany em fa pensar en el gran nombre de víctimes que no ho veuen. Multiplicant les petites quantitats per un dia de feina, en quadrar caixa, el sobrant no deu ser tant petit i, si ho comptem a final de més, potser rendeixen més els errors a la caixa del super que en una fàbrica de gomes d’esborrar.
A qualsevol super vigilen els nostres moviments amb càmeres, en alguns un empleat no ens perd de vista pels passadissos, però és a la caixa on correm risc. No és nostàlgia, però hem perdut molt abandonant mercats i botigues tradicionals i voldria pensar que, tot i que al seu favor i mai al del client, són errors, sinó a aquest País, la corrupció de les altes instàncies comença a la bossa de la compra.