22 des. Els Pèsols de Mendel

Vaig conèixer un professor d’anglès, que a més era anglès nadiu i molt extravagant, que sovint es passejava portant de la mà una cadena amb un collar de gos, però sense animal, tot i que actuava com si portés un ca de debò, li parlava i si algú li deia que no veia cap gos, s’enfadava.

Naturalment tothom li seguia la veta i ell passejava parlant amb el bobby tot enfotent-se’n de la gent perquè sabia ben bé que no hi havia cap gos.

A la nostra societat passa el mateix, hi ha gent que no només no para de dir el que no és, sinó que fa passar-se per el que no serà mai, però la gent calla i li segueix la corrent, des del que es fa passar per artista al que diu que és milionari i té deliris de grandesa, però la diferència entre el professor d’anglès i el seu gos i ells, està en que, a còpia de fer-se passar per el que no són, acaben creient-se que són el que mai no podran ser.

Ningú és el qui vol ser, sinó com els demès el perceben. Sent el més malcarat del món, puc fer molta gràcia a la gent i tothom em titllarà de graciós, al contrari que sabent mil i un acudits i dels millors, si no tinc gràcia en explicar-los, faré més pena que riure.

De la crisi del nostre món, la que fa molts anys que diuen que és essencialment de valors, potser té l’arrel en que hi ha massa gent que no vol ser el que és, així que la crisi deu ser d’identitat i d’identificació.

Per més que en faci el suec mai no tindré els ulls blaus ni el cabell ros; per més que proclami als quatre vents que em sento jove, vagi en calça curta i faci botellots, deixaré de tenir més de setanta anys, o, encara que camini de quatre potes i vulgui bordar, no seré mai cap gos, perquè vaig néixer sent un home.

No tergiversem la realitat ni en les persones ni en la història, aquesta setmana a Andalussia,  un inspirat autor d’un còmic sobre Franco deia que era un militar “protoinfluencer”, oblidant que era un dictador cruel, altres pretenen canviar la toponímia amb invocacions erudites de basar xinés, però els seus arguments són deliris patètics com aquells que van voler fundar el país de Tabarnia i fins en van dibuixar una bandera.

Tothom pot identificar-se amb el que vulgui i té la llibertat de fer-ho, però no pot imposar que els demès acceptin el que no veuen, ni corregir la realitat a la seva conveniència. Ho sabien els savis d’abans quan deien allò de “Quod natura non dat, Salmantica non praestat” i, encara que Galileo digués “Eppur si mouve”, en temes de genètica, Mendel tenia raó.

Per Joan Pallarès-Personat.