23 juny Els polls revifats
Ho vaig escoltar dir moltes vegades a la meva àvia: “Els polls revifats piquen més que els altres” i és ben cert. Ho saben les persones de bon cor, altruistes, que fan el bé i ajuden a tothom qui poden, ho saben perquè a la curta o a la llarga, sortirà algú, possiblement el que havia estat més desgraciat i va ser dels més afavorits, que no en tindrà prou amb tenir el plat a taula, sinó que voldrà el plat de qui li dona de menjar, no li fa res que el benefactor no mengi.
“Fer el llit” als demès es veu a les empreses, a l’esport, a les associacions i, de manera pública, al món de la política, on les punyalades són menys pudoroses i a vegades amb ganivet de debò quan per la paraula no fa efecte.
Acusacions falses, mentides, denuncies, noticies inventades per a fer mal, és munició dels polls revifats, éssers plens de rancúnia de tant arrossegar-se per a pujar, als quals el paper de Judes els hi escau com fet a mida, que on vagin sempre trien el camí per a lucrar-se’n, perquè creuen que ell són el joc i le normes.
Els polls revifats piquen més que els altres. De cara als demès practiquen el populisme lerrouxista més ampli, en la seva vida privada son la contradicció pura. Són aquells que s’irriten parlant de l’ampliació de l’aeroport, però van de vacances als Andes; practiquen l’espiritualitat oriental i blasmen la religió; parlen d’igualtat i porten els seus fills a escoles “diferents” i amb esperit elista; se’ls hi omple la boca parlant d’assemblearisme i de participació, però només participen quan es fan les coses com ells volen.
Els polls revifats miren als demès per damunt de l’espatlla, internament pensen que els desgraciats són els altres, perquè no han sabut triomfar i no saben que l’èxit és una altra cosa, no saben el que és la pau interna i la vida plena dels qui fan el bé, només coneixen la buidor amarga dels que no saben caminar d’altre manera que fent als altres la trabanqueta.