14 jul. Entre Themis i Mercuri
Una de les moltes dites genials de Santiago Rusiñol,que ja he esmentat alguna vegada, és la que fa que quan un home demana justícia, l’única cosa que vol és que li donin la raó.
La frase, situada en temps del pintor i dramaturg de “L’Auca del Senyor Esteve” tenia el seu sentit, però avui els hereus de la botiga “La Puntual”, han transformat les betes i fils en una teranyinad’empreses ben poc socials i molt més anònimes, entitats que com en Rusiñol venen duros a quatre pessetes, però que avui, al final, l’inversor acaba perdent bous i esquelles.
La gent d’ara és ben diferent a la d’ahir, la gent d’avui quan demana justícia, a part de que li donin la raó, sobretot vol que li donin peles, que l’indemnitzin, ho dic ben clar, perquè hi ha dotzenes de robatoris, estafes, actes vandàlics i agressions que mai no es denuncien, simplement perquè no en trauran cap benefici econòmic i, en canvi, quan es pot cobrar una assegurança o una compensació econòmica, tothom corre a clamar justícia parant la mà.
No hem arribat a l’extrem de les pel·lículesamericanes que pel mínim motiu tothora hi ha algú que amenaça en demandar i enviar al seu advocat, però ara i aquí, qualsevol mort de gana, quan ensuma que en pot treure virolla, demanda encara que els fets, reals o imaginaris, hagin prescrit, el demandant sigui un jubilat i el demandat s’hagués ofegat quan la riuada del Vallès.
Sense indemnitzacions econòmiques, els tribunals es quedarien sense feina. Aquí tothom disposa dels diners dels altres, tu demanda que tan se val quepagui el rei, que pagui el papa, que pagui el jutge o hisenda que som tots, encara que ells tenen la paella pel mànec i. al cap de cinc anys, a hisenda, si no reclames, fan cau i net.
Per les coses són així, la justícia, que si no és cega si que té l’esguard embenat, inclina els platerets de les balances al so de les monedes.
Themis, la deessa que representa la justícia esta dominada per Tique, Plutó o per Mercuri, déus més lligats a les transaccions econòmiques, perquè al cap i a la fi, en el temps que correm, tenir raó amb la butxaca buida no serveix de res.
per Joan Pallarès-Personat