30 març Enxampat pels ous

Les cartes dels restaurants amb ínfules són sempre molt clares, quan diuen: un parell d’embrions d’au de corral de quilòmetre zero, al caliu d’extracte frescpremsat de fruites naturals d’arbres centenaris autòctons mediterranis, amb polsim d’essència marina i tubercles daurats al foc en estris metal·lúrgics artesans, està molt clar que a la carta ens volen dir que hi ha ens poden servir  dos ous ferrats amb patates fets en una paella.

I d’ous parlo avui. Ni de la guerra d’Ucraïna ni de la guerra d’Israel, avui parlo de la guerra de l’ou, o almenys de la batalla que és el que passa aquests dies i el problema que té el país més poderós de la terra, o bé un des dos problemes, el primer és que van votar una mena de Jesús Gil, Chiquito de la Calzada i Frankestein, tres en un, i l’altre és que no tenen ous.

Així, ras i curt, els governa un paio que creu que el món és de peatge i vol posar taxes i aranzels fins al vent i a les onades, un Al Capone que de tot vol fer negoci i és capaç de vendre’s fins l’ànima, que sempre ho compra tot però no paga cap factura, i ara de sobte s’ha trobat sense ous.

Una epidèmia, d’aquelles que diu que no existeixen i per tant no cal que ens vacunem de res, l’ha deixat desplomat, o sigui sense plomes ni gallines, l’epidèmia l’ha deixat sense gallines i sense gallines no hi ha ous, així avui el país més vanitós de la terra fa tremolar a tota Europa, però no té ous.

El danesos, que són pocs i ben avinguts, tan pocs que ells encara poden reciclar aquell anunci que ens feia la Gene d’en Pujol dient allò de “Som sis milions!”, resulta que els hi sobren els ous i no perquè sigui molta gent, sinó perquè encara són més gallines, i, quan el gànster els hi ha demanat ous desprès dir que els hi prendria Grenlàndia, el danesos li han contestat que ni una cosa ni l’altre, que qui vulgui peixos que es mulli el cul com la Sirenita de Copenhaguen, i que allà no coneixen la dita que pagant Sant Pere canta, i si vol ous que s’esperi a Pasqua i en compri de xocolata amb mona i tot.

De retruc, els ous s’han encarit allà i aquí, allà costen, com deia en Pich i Pon, un ou de la cara, aquí no tant, però tal i com van pujant els darrers dies seran més cars els ous de gallina que els d’esturió i més econòmic comprar una llauna de caviar de beluga que fotre’s una truita a la francesa i als supermercats, ara que el robatori d’ampolles d’oli d’oliva ja supera a les de whisky, caldrà posar vigilància i enganxar als ous etiquetes magnètiques de seguretat i els ous xiularan si no passen per caixa.

Sembla un joc d’ous, encara que els americans avui no estiguin massa per ous, en tot cas ningú no fa truita sense trencar els ous i hem aprés quina era la mare dels ous perquè només es poden presumir d’ous allà on hi ha més gallines.       

Per Joan Pallarès-Personat