16 juny Exhibicionisme
Tot ser humà té el dret de disposar del seu propi cos amb total llibertat i sortosament enrere han quedat aquells tabús del passat, quan la gent es banyava vestida al mar o arreu les dones havien de vestir gairebé com avui ho fan les obligades –i oblidades– en els règims fanàtics islàmics.
La llibertat no pot tenir més límit que el respecte als demés, però la ètica i els costums a occident tenen un escala graduable i mentre uns veuen d’allò més natural despullar-se en una platja, altres pensen que ha de limitar-se en zones habilitades, el mateix passa en el carrer, on no cal que faci calor per trobar qui mostra més epidermis que fibra tèxtil i, al pas que anem amb la moda dels tatuatges, no tardarem en veure al mercat camisses transparentes per a cromos ambulants.
Cada dia són més els que aproven les actituds dels qui s’exhibeixen, ara qui més qui menys ensenya la ceba, panxulines enlaire les noies, calça curta els nois, jerseis encongits, mamelles flotants o esquenes a l’aire, en canvi la contrapartida, mirar-ho, està mal vist, fa vell i carca, fa reprimit, t’ho ensenyen com dient mira, mira, i tu has de fer com si sentissis ploure, ni sigui el cas que titllin de qui sap què.
Disposar del teu cos en plena llibertat, vestir com vulguis i grafitejar-se de dalt a baix és una opció, però cal que entenguin que voluntaria, no hi ha res obligatori i menys ensenyar la samarreta o els mitjons, però hi ha qui no ho entén, sobretot perquè el sentit del ridícul el va perdre en caure-li d’alguna butxaca descosida.
HI ha verbs que passen de moda, avui la conjugació del verb lluir s’ha perdut, el van enterrar en companyia de l’elegància. Abans era ben mirat el vestir d’etiqueta i la tela és venia per metres, avui no, avui s’ha de vestir de marca i no es estrany trobar gent que porta unes mànigues sense camisa o els calçotets per damunt dels pantalons. On es la discreció? Exhibicionisme pur!