09 jul. Fent recompte
Som un país on a les obres hi ha més encarregats que paletes, aquí tothom mana, tots tiren de beta i, qui més qui menys, es proclama artista.
Quan arriba l’estiu cada poble vol fer el seu festival, els artistes bons s’esgargamellen actuant cada nit, però doncs que no hi ha prou arròs per a tantes paelles, però si escenaris per a tothom, passa que sovint hi ha feina per als més desafinats, pels que d’instruments, a part del xerrac i l’aspiradora, no en saben tocar cap més.
Passa el mateix amb els recomptes, quan es donen les xifres d’assistents, coincidint el mateix dia en Panet Rock, la Cantada de Papereres, el Teatre Llec, el Festival de Cullerada i Dansapeus, en total els organitzadors donen unes xifres d’assistència, que sumades amb les audiències televisives i el número de participants en les diverses festes majors, resulta que en un cap de setmana hi ha més espectadors aquí que habitants té la Xina.
Si Hisenda ho revisés i multipliqués el preu de les entrades pels espectadors que s’atribueixen a l’esdeveniment, les arques públiques recaptarien tant que hi hauria prou diners com per a que la seguretat social donés gratis el paper higiènic i sense recepta.
També és veritat que quan et diuen els espectadors que han cabut en tal o qual recinte i t’imagines l’aforament del camp del Barça, penses en la multiplicació dels pans i els peixos i que els organitzadors serien capaços de situar assentats els passatgers del Titànic a una “golondrina” del port.
L’estiu és temps de fer bogeries, de treure’ns la cotilla i deixar-nos anar les grenyes, de divertir-se i passar-ho bé, però en fotem un gra massa. Es normal que el cos s’infli per la calor, però no inflar-ho tot i a l’hora d’anar de gresca hi ha tants indecisos fins a últim moment com en el dia de les eleccions i l’abstencionisme supera amb escreix el de les urnes: sortosament la majoria silenciosa es diverteix –o s’avorreix– de manera més sostenible, sense focus ni decibels.
En el lleure i en l’art, el més important no és la quantitat, sinó la qualitat. De que li serveix a un artista un repertori immens si no té cap obra que enganxi al personal?
En el turisme passa el mateix, mentre Barcelona es debat entre quantitat i qualitat, els turistes trien qualitat, per això venen aquí massivament, i entre les sis-centes esglésies que hi ha a la Ciutat, tots escullen veure la mateixa, només els interessa la Sagrada Família: si l’entrada fos més barata, no hi aniria tanta gent.