17 des. Gent amb molta fe
Entre la frase de Marx “la religió és l’opi dels pobles” a l’afirmació de Nietzsche “Déu ha mort”, hi ha la realitat constatada i innegable que mai la humanitat ha tingut tanta fe com en aquests inicis del segle XXI, avui “la fe mou muntanyes”, o almenys mou molts bitllets.
Conec un ateu, d’aquells que només escoltar la paraula Déu ja envesteix, que cada dia el primer que fa és furgar els horòscops del diari; també una parella que ni s’ha casat ni batejat els fills, són anarquistes i no creuen en res, però mai no prenen una decisió sense consultar el tarot o un altre que no va entrar a la cerimònia de comiat del seu pare perquè “amb aquestes coses no hi creu” però té la casa pudent d’encens i parla de reencarnacions i vides passades.
Avui centenars de persones, la majoria en economia submergida, movent diner negre i sense pagar impostos, viuen de fer encanteris, exorcismes, conjurs, vendre remeis que ho guareixen tot i no donen a l’abast amb tanta clientela crèdula com tenen, que fins posen botiga i tenen cua
a la porta.
Les xarxes socials van plenes d’ofertes de tota mena, des del que per un pagament mínim t’assegura que et tocarà la loteria, al que t’endevina el futur, el que amb aigua de litines cura el càncer, al que organitza viatges astrals de cap de setmana a preus mòdics, tot és possible si pagues.
Ara i sempre la gent necessita viure amb esperança, la diferencia entre abans i ara és que avui tot es compra i l’esperança que necessita la gent es tractada com una mercaderia, que per vendre esperança no cal ni massa preparació, ni infraestructura, que especulant una mica amb la demanda, tens l’èxit assegurat les revistes econòmiques serioses calculen que a Espanya, el sector esotèric de tarots i endevinetes, mou a l’any uns 3.000 milions de euros i dona pa a unes 100.000 persones.
Fa uns anys una “bruixa” tenia botigueta i anava tirant amb algun programa a la ràdio, però jugar amb la bona fe de la gent va fer un boom, avui als mitjans i amb les xarxes la cosa s’ha disparat i l’esoterisme, de ser cosa de gent marginal i poc cultivada, ara té un toc “xic” d’èxit, està de moda entre il·lustrats i gent de posició, fins en certs ambients el teu estatus el marca la categoria de la bruixa o el bruixot que t’aconsella.
Crisi religiosa o espiritual? Avui hi ha més fe que mai. Mai la gent ha cregut tant i en tantes coses, que no es estrany que amb tanta competència la gent ja no vagi a missa, si no sap a on triar. Mentre li diuen de tot al pobre mossèn vellet i sense parroquians que passa la safata i recull un grapat de xavalla per a fer caritat, la gent es gasta cent euros com si res en una consulta telefònica esotèrica, tot plegat perquè li diguin que té Mercuri mal aspectat a quinze graus d’Àries, en oposició al Sol, o sigui, que ha d’anar en compte que això vol dir, que li poden prendre el pèl… i no s’equivoquen, el pèl i el quartos.