10 des. Gràcies, Josep
Divendres passat, 3 de desembre, La Sagrera acomiadava en Josep Barbero, expresident de l’Associació de Veïns de La Sagrera. Vagi per endavant el meu condol a familiars, amics, companys i tothom que l’apreciava, tal i com ja he expressat a través d’altres mitjans.
Amb prou feines calculo que vaig coincidir amb ell en un parell d’ocasions. Així mateix, mai no vam creuar cap paraula, per la prudència de persones que no es coneixen. La meva relació amb La Sagrera ha tingut parèntesis temporals d’allunyament i algunes parts de la seva història recent no les he viscudes en primera persona, d’aquí que amb el malaurat Barbero no haguéssim compartit experiències de manera directa, tot i que els nostres noms sí han estat propers en algunes columnes de la pàgina 3 del Tota La Sagrera en figurar en el capítol de col·laboradors: ell com a membre de l’equip de redacció i jo, com a redactor.
Profundament apreciat
Malgrat el meu desconeixement directe d’aquest sagrerenc, em veig capaç d’escriure quatre reflexions al voltant d’ell. Ara fa un any en Josep va rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona; un digne reconeixement oficial que no arriba, si em permeteu, a la sola de la sabata de l’estima que he pogut detectar en aquests darrers dies al voltant del barri. La notícia del seu traspàs es va escampar com la pólvora per La Sagrera, amb la mateixa vertiginosa velocitat que la tristesa s’encomanava entre el veïnat. N’he tingut prou amb fer una ullada a les xarxes socials per saber que en Josep Barbero era profundament apreciat pels qui l’envoltaven i que la seva figura gaudia d’un gran respecte guanyat a força de tenacitat, dedicació, persistència i lluita constant per aconseguir un barri millor.
No seré jo qui faci una enumeració inacabable de les fites assolides sota el seu lideratge; entre altres raons perquè seria només fer-me ressò del testimoni d’altres persones més properes a ell i que poden parlar amb moltíssima més autoritat que jo. Però em consta que la seva “obra” no ha estat menor i que el seu pas per La Sagrera ha deixat una impremta inesborrable; que molts dels racons que hem vist millorats en les darreres dècades amaguen una mica, si no molt, de la seva contribució desinteressada per afavorir la qualitat de vida del veïnat.
Un exemple d’entrega
En Josep Barbero ha marxat, però el seu record romandrà sempre present entre nosaltres. Fins i tot per a les persones que, com jo, no vam tenir la sort de treballar plegats, perquè la seva vida constitueix un exemple d’entrega als altres, de dedicació incansable al barri, possiblement el que més estimava. Un model a seguir i un estímul per continuar lluitant per fer del nostre entorn un lloc millor per viure. Perquè, tot i no haver-lo tractat, estic convençut que l’únic que devia desitjar és que, quan ja no hi fos, altres continuéssim treballant per La Sagrera amb la mateixa determinació amb què ell ho va fer durant tant de temps. Siguis on siguis, Josep, et tindrem present. Siguis on siguis, Josep, ho farem possible. Gràcies per la teva contribució i, sobretot pel teu exemple.
Jordi Vilagut