22 juny I tu que no en fas de vacances?
Fins als qui es lucren del turisme o els veïns de llocs amb tan poca afluència de visitants com Bellvitge o el Mas Rampinyo, estan d’acord en el fet que patim de massificació turística i que el descontrol repercuteix negativament en la vida quotidiana, no només en els entorns saturats de visitants.
De les pintades “Turist go home” i l’arrencada d’algun indicador informatiu, s’ha passat a l’atac al bus turístic amb pistoles d’aigua, detall que pot semblar innocent i graciós a l’atacant, però que no li fot puta gràcia al qui en surt remullat.
Pel que fa a Barcelona, el salt qualitatiu ha estat la manifestació contra el turisme al mes de juny, no sigui que convocant-la el juliol o agost la gent no hi acudeixi perquè és fora, fent vacances, i calculant que fos el cap de setmana que quedava entre el pont de la segona Pasqua i el de Sant Joan, quan presumiblement molts manifestants gaudirien d’ambdues festes.
La vida està plena de paradoxes i el comportament humà de contradiccions, ser sensible és molt digne, mobilitzar-se una mostra de ser un ciutadà conscienciat i el dret de manifestació, com la llibertat d’expressió, fonamental.
On hi ha llibertat un es pot manifestar dissabte a la tarda rere una pancarta amb el lema de “Volem acollir” i diumenge al matí agafar la que diu “ForaTurisme”. Pot portar els nens a l’escola concertada i manifestar-se a favor de la pública, trencar-se la cara contra l’ampliació de l’aeroport i fer dues tandes de vacances i tres ponts cada any volant com a mínim a tres hores de casa, i ningú barra el pas a la persona més malcarada i mal tractadora del món quan acudeix a una concentració contra la violència de gènere.
Des que el món és món la humanitat va amunt i avall, els éssers humans són com el cul del Jaumet, tots volem el que no tenim, ningú no es conforma i tots ens creien ser el centre de la creació i un esperit eteri que ni malmet, ni embruta.
El turisme en massa molesta, però per ser turista no és possible instituir un carnet i haver-se d’examinar com es fa per a conduir, per fer el “guiri” no cal, llicencies ni títols, però sí un mínim d’educació i tota la humilitat, quan el turista es comporta com a casa seva, és quan es nota poc la seva presència.
Un altre tema són els aforaments. Si es limita a un cinema o a un restaurant el nombre de places, si a l’administració o al banc que té els nostres diners, ens fan acudir amb cita prèvia, potser no tothom pot anar a on vol i quan vol, potser hi ha d’haver torn i espais vetats perquè hi ha monuments i entorns naturals prou fràgils i que cal conservar-los, al contrari potser el problema de la massificació s’acabarà, tant per saturació, com perquè arribarà el dia que ja no haurem deixat res dempeus perquè es pugui visitar.
Joan Pallarès-Personat