08 març Jo soc dona
(Per a totes les dones del món, amb tot el meu afecte, perquè nosaltres sostenim el món. 8 de març 2018)
Jo soc la dona.
Jo vaig gravar les figures a la paret de les cavernes,
els vaig arrencar la pell a les bèsties i vaig adobar el seu cuir.
Jo vaig coure la carn, i la vaig assecar per servir-la en les nits fredes del’hivern.
Vaig cosir amb els tendons i agulles dels seus ossos
el calçat dels pares dels meus fills.
Els guerrers que em van forçar, els valents caçadors,
els caps dels clans, els xamans, els bufons.
Jo soc la dona.
Jo vaig netejar els seus mocs i el seu semen.
Jo vaig alletar les seves bèsties òrfenes. I les meves.
Jo vaig mantenir viu el foc.
Vaig pastar el fang dels seus atuells i els vaig aixecar.
I vaig omplir les seves boques i els seus ventres.
I ho vaig seguir fen fins a les trinxeres,
per cosir la seva camisa i les seves ferides.
Per omplir les seves bales i assecar els seus ulls de la mort.
Jo soc la dona, l’esclava invisible.
La nena mutilada per l’home de la fulla bruta
La puta lapidada
La bruixa de la foguera
La boja emmordassada
La concubina
Jo soc la dona
Mai en mi
Mai la meva propietària
Sempre en altres mans la meva destinació
El meu cos
La meva esperança
retallada des del centre
Jo soc la dona
Jo escalfo el llit dels homes
Jo matino per besar el seu front de pesar del seu silenci
I podria comprendre la seva mirada absent urpes despietades
però no vull
No tancaré els ulls per més temps
ni oferiré el meu cèrvix altre mil·lenni
Viraré el meu rumb al sud del seu camí
No vaig a escenari de més guerres
Deixaré la meva càrrega espessa de dolor i culpa
i que la mar es porti el pus del temps
Jo soc la dona
I amb les meves mans de terra i mel
pastaré les hores i el pa cada matí
I un dia cantaré.
Anna Casanovas Catalá