11 febr. La Matança del Porc
Si fóssim a pagès caldria cuitar a fer la matança perquè dimecres comença Quaresma i ja no és època, que el porc es mata entre Sant Martí i Carnestoltes.
Abans la matança del porc a pagès era dia de festa, es convidava a parents, amics i veïns, fa anys els hostalers, els diumenges, organitzaven la matança, excursions col·lectives en autocar on els urbanites participaven de la festa, s’afartaven com a lladres i tornaven carregats de botifarres.
La veritat, la matança del porc tenia cert punt desagradable, com ara el degollar al garrí, amb els esquitxos de sang o el xiscles del bacó, cosa que no durava ni un minut, però hi havia ànimes de càntir que no ho resistien, malgrat que desprès mostressin la seva bravura en seure a taula i menjar per a quatre.
Entre les normes sanitàries europees i les lleis de protecció dels animals, la matança del porc és va considerar “un espectacle” i va desaparèixer de l’oferta turística. Els hostalers van provar de portar el porc mort des a l’escorxador, (obligadament en un furgó frigorífic) per a continuar la festa mostrant com es desmembrava i les mocaderes feien les botifarres, però res va valer, tot van ser entrebancs administratius fins a carregar-se la matança del porc i així ara les calçotades, que donen menys mals de cap a l’hostaler, comencen al novembre i no al gener com toca, o un grapat de comarques alienes a la ceba dolça, fent passar bou per bèstia grossa, fan calçotades sense saber-ne i fins hem vist ofertes de calçotades amb calçots de primer i paella marinera de segon.
La setmana de les tractorades ha fet passar per alt que al Parlament discuteixen l’enèsima, eterna i infinitat, modificació de la llei antitaurina, que ja té no se quants textos anteriors i sempre enfronta acaloradament a dos sectors, els pro i els contra correbous.
A les Terres de l’Ebre els bous són un espectable arrelat, igual que les bandes de música, allà de les dues coses hi entenen, en altres llocs no, de la mateixa manera el verb xalar no té valor cent quilòmetres més enllà ni saben que vol dir.
Fer lleis justes costa molt, s’han de procurar pensant en tothom, en canvi quan debaten modificar o fer-ne una de nova, sempre hi ha paràgrafs que semblen més orientats a tocar la moral, a prohibir i a fotre la punyeta que no a suavitzar i facilitar l’harmonia, a que tothom s’emprenyi i ningú en surti content.
Els qui passàrem la joventut cridant llibertat callàvem quan van prohibir la matança del porc, un fet gens trivial, sinó una fita llavors imperceptible, però l’iníci d’un nou món claudicant en cadena, o sinó mireu des de llavors fins ara, i feu-me la llista de les coses que ens han prohibit… us faltarà paper.