01 jul. La mel als llavis

Dilluns passat, la sessió prometia. El veïnat estava convocat, a La Torre de La Sagrera, a la primera de les sessions participatives sobre els entorns de l’estació intermodal Barcelona-La Sagrera. Oficialment (amb l’imprescindible logotip municipal), la convocatòria anava adreçada a “la ciutadania de Sant Andreu”, tot i que puc donar fe que a la cita hi va respondre també alguna figura significativa de Sant Martí i, més concretament del Clot.

La mel ja la teníem als llavis, especialment per l’optimisme i la grandilocuència que destil·lava aquesta convocatòria (“projecte de transformació urbana”, més de 4 quilòmetres de longitud”, ”creació d’un gran parc lineal”). Mig centenar de persones responguérem a la crida, tot confiant a veure corroborat que, per fi, el nostre barri obtindria una data respecte a la millora de la qualitat de vida en una zona on, fins ara, només hem vist una gran trinxera que ens provoca una empipada descomunal cada cop que hi passem.

On cal signar?

Promeses, poques; compromisos, cap; vaguetats, força; eufemismes, bastants (valgui com exemple el fet que un dels arquitectes que intervingueren en la sessió, quan s’anava a referir al retard en l’execució de l’estació de l’AVErgonya, després d’un parell de segons d’indecisió va optar per esbandir-ho amb “fa algun temps…”). El cas és que, d’aquesta sessió, es desprèn que el projecte de la fase actual acabarà a finals de l’any vinent, 2023. On cal signar?, em pregunto jo, després de tant temps d’ensarronades. El projecte en qüestió se sustenta sobre tres potes: un nou ecosistema, la millora de la mobilitat i la integració urbana; uns conceptes tan polits com els plànols que projectaren en la pantalla i que podien resultar molt entenedors per a professionals de l’arquitectura o l’urbanisme, però en la meva modesta opinió (i possiblement també en la d’una assistent que va qüestionar la intel·ligibilitat dels gràfics) al veïnat li hauria resultat més comprensible una simulació virtual, en forma de vídeo (i ajustada a la realitat, per evitar, com passava en una de les diapositives il·lustratives, en què s’hi van eliminar els arbres perquè es pogués veure la patxoca que farà la pèrgola que els tècnics han decidit projectar-hi).

En la sessió s’hi vessaren múltiples dades: des dels deu mil habitatges nous que contempla el projecte, i que suposarà la incorporació de trenta mil nous veïns i una xifra idèntica de llocs de treball, als vuit mil arbres que poblaran el parc o als cent milions d’euros pressupostats d’aquesta fase. Per cert: segons els tècnics, Adif està disposada a completar la coberta “costi el que costi”. Això són paraules; els pressupostos de l’Estat, on les xifres queden documentades per escrit, l’incompliment és sistemàtic i històric.

Què es farà amb el mosaic localitzat a l’antiga Vil·la Romana?

No és el meu propòsit afegir aigua al vi, però vaig detectar molta manca de concreció (sobretot tenint en compte que es presentava un projecte i que, malgrat que la sessió es plantejava per recollir propostes i aportacions, no vaig tenir la sensació que hi hagués una obertura de mires per incorporar idees, sinó més aviat a justificar perquè s’havia optat per determinades solucions). Malgrat la seguretat amb què es va informar que hi hauria vuit quilòmetres de carril bici, els responsables no van saber dir quantes andanes tindria l’estació d’autobusos; com tampoc, i això és més preocupant, no van saber donar resposta a què es farà amb el mosaic localitzat a l’antiga Vil·la Romana. Tampoc no tinc la sensació que el representant dels botiguers de La Sagrera i Navas quedés gaire satisfet amb la contestació obtinguda respecte als comerços que acollirà la futura estació.

Aquesta fou la sessió informativa. La segona part, la sessió de debat, dilluns 11 de juliol, a les 6 de la tarda a La Torre de La Sagrera. A veure si aviat podrem assaborir la mel.

Jordi Vilagut