06 febr. La Reforma Horària

Potser pel fet que s’escaigui en la diada de la Mare de Déu de Lurdes alguns creuran que és un miracle, però el cert és que, si Déu vol i les autoritats no es fan enrere, el proper dia 11 de febrer tornarà a obrir el que ara en diu “oci nocturn” que no sé ben bé que és, perquè des d’acabat el temps del servei militar a l’Àfrica, quan em tocava fer guàrdia, totes les nits les passo dormint i si puc alguna becaina de dia, encara que la migdiada no la faig mai per a no perdre’m part del dia.

L’albada, el matí, el sol, la llum, és sinònim d’optimisme i pujança; el crepuscle, l’ocàs, la nit, les tenebres sempre fan recança. Però bé, alhora de treballar o de divertir-se hi ha qui li plau més la nit que el dia i cadascú té els seus bioritmes i si no els té propis, no cal dir que som al país on cadascú és creu en dret a fer el que li doni la gana, i a vegades, encara que no li doni la gana, ho fa per a portar la contraria, que això encara ens agrada més.

Fa setmanes escrivia que la puntualitat no acostuma a ser una virtut peninsular massa estesa, ni la formalitat. Sovint quan escoltem dir paraules com desprès, més tard o demà, en realitat podem interpretar que ens estant dient mai.

Un dels grans temes d’estat a la nostra història va ser la reforma agrària, aquest dies hem viscut l’enèsima reforma laboral a les Corts, on les patres patriae els agrada demostrar com de tard acaben les sessions; hem viscut reformes educatives, sanitàries, de les pensions, tot es reformable, menys la reforma horària, que de tant en tant se’n parla i ningú hi posa fil a l’agulla.

Alguna empresa, conscient, per millorar la productivitat, compacta la jornada laboral, flexibilitza entrades i sortides i ara inclús fa teletreball, però si parles de racionalitzar l’horari dels àpats avançant el dinar o el sopar, apropar-lo a horari d’arreu del món, les reaccions son semblants a les trepitjades d’ull de poll, que aquí preocupa més dinar a la una que el preu de l’electricitat.

Una veritable reforma horària no només permetria conciliar la vida laboral amb la familiar, sinó també el lleure i la cultura, sempre practicats en uns horaris de sacrifici i esforç per a conciliar-los, sembla talment que una reforma horària no interessi perquè hi ha persones que tenen pànic a poder passar més temps en família o encara més a no tenir excusa per a no fer activitats culturals o esportives, perquè una de les frases predilectes de la majoria de persones és exclamar: No tinc temps! Quan en realitat haurien de dir, no el se aprofitar.

Sovint la reforma horària es veu un cim inassolible i de debò que no deu costar tant debatre-la, consensuar-la i implantar-la, com no va costar gaire dir que si beus no has de conduir, que no pots fumar a dins d’un hospital o a un restaurant, que els medicaments només es compren amb recepta mèdica o que no vol dir no i res més que no i prou.

Sempre hi haurà transgressors, hi ha lleis i hi ha delinqüents que no les compleixen, defraudadors que ens roben a tots no pagant el que pertoca, i encara que anar a deshores no és delicte ni ho ha de ser mai, practicant horaris intel·ligents guanyaria la economia, la salut, el nostre benestar, tots els col·lectius i algun en especial com el de la restauració, podia treballar amb dignitat i contribuiríem molt a fer un món més sostenible.

Joan Pallarés