22 gen. La riquesa de la diversitat
Segons l’Anuari Estadístic de Barcelona, a La Sagrera, dels seus 29.441 habitants, hi viuen 54 persones procedents de la Xina, 22.519 a tot Barcelona i, segons l’Institut d’Estadística de la Generalitat, 63.753 a tot Catalunya.
Potser a La Sagrera si hom compta cares xineses conegudes de basars i bars, molts podíem identificar més de 54 coneixences, però el padró municipal no reflecteix on viuen, sinó on dormen.
Avui, al temps que els mitjans destaquen que la Xina, per primer cop, ha perdut en un any gairebé un milió d’ànimes, també donen notícia del nou any xinés, comença l’any 4.721 del seu còmput i en fan gran festa, aquest any diuen que és el del conill, conill d’aigua concretament, perquè en les seves dotze caselles astronòmiques, totes tenen nom d’animals comuns al país.
Avui dona llustre de culte i cosmopolita felicitar l’any xinès, que també és el Losar tibetà, el final del Ramadà a un musulmà o el Roix ha Xanà jueu (procureu no confondre-us entre aquests dos darrers), la diversitat es una riquesa, però la barreja, la globalització, esdevé el domini d’una cultura sobre les altres y la desaparició de centenars de tresors culturals de tota mena.
Som hereus de la nostra història, el món romà, la tradició cristiana, tantes altres influències expliquen la nostra manera de ser; la Revolució Francesa, malgrat els 234 anys que han passat des de la Presa de la Bastilla, continua marcant bona part del pensament actual i això que fou un període de borratxera de sang, assassinats, arbitrarietats i injustícies per combatre la injustícia, l’explotació i els privilegis.
Dels tres lemes d’aquella revolució, de la Llibertat tothom se’n fa un vestit a mida, prioritza la seva per damunt de la dels demès i la fraternitat sense confiança en els altres, no significa res.
L’Égalité pitjor interpretada és aquella del tots iguals, perquè ni tots som iguals, ni tots necessitem el mateix. El món global ens adotzena, en canvi la diversitat ens permet identificar-nos en un estil de vida, a la natura la diversitat és la força, també la bellesa, la supervivència.
L’escriptor francès Gustave Flaubert (1821-1880), l’autor de Madame Bovay, al segle XIX ja es queixava de la globalització, en el seu cas en el vestir, maleint els vestits confeccionats; Flaubert tenia tota la raó, sobretot i si ets una persona de certa talla, sinó impossible, sempre et serà molt difícil trobar una peça de roba que encaixi a la teva mida, i no tot és la talla, sinó també triar el color.