25 febr. La sagrerina, una nova veina.com
Enhorabona!. Minyó o minyona?. Aquestes paraules eren les normals desprès d’un part, quan la família havia augmentat i la obstetrícia era com era. Fa no tants anys la primera pregunta era: Nen o Nena? Noi o noia? Perquè fins el moment del part ningú no sabia el sexe de la criatura i per tant, pares i padrins havien de fer previsions en condicional, si és nen és dirà Joan i si és nena es dirà Rosa, més simple que el número de la grossa de Nadal, però que en qualsevol cas, fins que no sortia, no se sabia.
Per altra banda el: Minyó o minyona? Determinava en l’imaginari de l’interrogador, el currículum del nadó, segons a la família on havies nascut, si eres noi o noia, estudiaries a tal o qual escola, faries això o allò i en no pocs casos el futur quedava clar, una noia filla de peixatera potser continuaria la botiga de la mare, o un noi d’un pescador la barca del pare, però mai no podia ser a l’inrevés.
Sense ànim d’envitricollar-me en coses de gènere, on quan menys t’ho penses pots rebre, el cas del naixement de La Sagrerina.com, tal i com es venia anunciant, amb data fixada, mig palindròmica, 20-02-2020, amb el Sol a Peixos i la Lluna en Escorpí, en Dijous Gras, inici de Carnestoltes, naixia femenina com s’havia anunciat des de feia molts dies, La Sagrerina.com, una nova publicació en aquest cas digital de nova planta, que malgrat no tenir l’aroma subtil de la tinta fresca, tot i la asèpsia de les pantalles de plasma, té tota la voluntat d’emanar la fragància encisadora de les antigues empreses editorials, potser per això s’emmirallava en la presentació en Tota La Sagrera (Tot la Sagrera en els inicis) però amb la murrieria de dècades d’experiència i el suport prodigiós de les més que noves, darreres tecnologies.
A la redacció de la Sagrerina.com tot són pantalles, rés de tisores i llapis de cola per enganxar que desapareixien sempre sota muntanyes de paper i no els trobaves quan calia, però l’esperit, l’entusiasme en que varen néixer altres revistes “de barri” fa quaranta anys continua vigent, el voluntariat i la vocació, l’esperit, és la única cosa que no ha canviat de format ni de suport, la era digital ha canviat, arraconat i mogut centenars de coses, però a la hora de la veritat, la feina només la fa la gent que treballa i sortosament a La Sagrera sempre hem tingut una colla de pencaires als quals, ni ara en la era de la informàtica, ni els virus més potents de la mandrosa comoditat el hi poden afectar… La Sagrerina.com és petita i prima, encara va en bolquers, però només es qüestió de temps que es transformi en model i fita històrica… els temps estant canviant…
Joan Pallarès-Personat