14 set. La Trabucada: Allà on les dones no existeixen.

El fanatisme és la pitjor de les conductes humanes, el fanàtic, sigui religiós, polític, esportiu o de qualsevol pràctica, actua amb radicalitat perquè creu que com més intransigent es comporti, més serà admirat i atraurà les seves posicions als tebis i als relapses mitjançant el seu exemple.

A tots els grups socials hi ha radicals, la majoria ho són per desviació, voler ser més que els altres, però algunes creences parteixen de la radicalitat en els planteja05ments més bàsics, controlant i dominant la vida de tots i culpant dels mals als més oprimits.

El terratrèmol de l’Afganistan ha assolit les cotes més altes de deshumanització, que superen les paraules de moda com genocidi, ara en boca dels qui enarboren banderes llunyanes mentre romanien immutables quan al costat de casa morien nens víctimes del terrorisme o proclamaven que qualsevol bandera era un tros de drap que no representaven res i ni calia moure’s.

Aquests dies amb una mà enarboren una bandera que persegueix fins a la més petita de les diferències i prohibeix el bri més petit de llibertat, i amb l’altra mà es tapen els ulls per a no veure que passa a l’Afganistan.

Quantes manifestacions, concentracions, pancartes heu vist pel que passa a l’Afganistan? Potser algú s’arronsa d’espatlles i pregunta, perquè no en sap res: Què passa a l’Afganistan?

Passen dues coses, la primera que no està de moda, la segona que havent patit un greu terratrèmol el dia 31 d’agost, un sisme de grau superior a 6 que ha matat almenys dos milers i mig de persones i n’ha ferit més de quatre mil, deixant sis mil cases destruïdes, el govern talibà, com fa amb les llibertats, també ha censurat i prohibit les ajudes.

Els escadussers, minsos i tardans equips de rescat han arribat a la zona amb una ordre, sabent molt bé que significa no obeir les ordres en aquell país islàmic: rescatar només als homes, no perdre el temps traient de les runes una dona o una nena sepultada i menys malgastar el temps i les medicines en cures i atencions per a elles.

Un país de quaranta-dos milions d’ànimes que es declara república islàmica, democràtica i forma part de l’ONU i dels organismes internacionals, els seus rellotges no assenyalen l’hora de la llibertat. L’Afganistan és un altre peça de roba bruta per rentar, els veritables progressistes quan fan bugada, la fan de tota la roba, és cínic rentar sempre la camisa més bonica només per a poder-la lluir quan l’estenem a la vista de tothom, els drets humans són universals, dibuixin un sol, lluna o estrelles, sempre han de representar la llibertat.

Joan Pallarès-Personat.