09 nov. La Trabucada: Cohelet
El llibre de l’Eclesiastès o de Cohelet va ser escrit, segons la tradició rabínica, pel mateix Rei Salomó nou-cents anys abans de Crist i avui és un llibre prou fresc, que reflexiona sobre la vida i les coses, amb frases senzilles i clares, útils, com aquella “Vanitas vanitatum et omnia vanitas” que tan sovint escoltem, molts esmenten i pocs saben d’on surt.
Seguint en la llatinada, també és de l’Eclesiastès el “Nihil novum sub sole”, res de nou sota el sol, que sovint s’utilitza per demostrar que no canvia res, o com en els moments finals de la novel·la “Il Gattopardo” de Tomaso di Lampedusa, quan l’arribista Don Calogero li pregunta preocupat a Fabrizio Corbera, Príncep de Salina, que passarà davant de la revolució i aquest li contesta lacònicament, “Cal que canviï tot, per a què tot continuí igual”.
Les lleis físiques són superiors a les humanes, són constants i no admeten interpretacions. La física explica que dues càrregues d’igual signe, positives o negatives, es repelen, mentre que les de signe diferent s’atrauen i socialment passa el mateix, dues persones o dos col·lectius es barallen no perquè siguin diferents, sinó perquè empaiten el mateix objectiu, si no aspiren a ocupar el mateix lloc, rarament entraran en conflicte.
A vegades quan tot canvia moltes coses continuen iguals, canviar no vol dir fer justícia, els vicis del passat, sovint les hereten les generacions que haurien d’esmenar-los, aquests dies que fa cinquanta anys de la mort del Dictador i el teòric canvi de règim, m’esborrona recordar quan en aquella època fosca et blasmaven i reprimien per no res: si deies que cobraves poc, eres comunista; si et queixaves de que cara era la vida, eres un revolucionari; si demanaves escoles, un bolxevic; els portaven els cabells llargs, vivien en parella sense passar per la vicaria, la noia que no era a casa abans de les deu… tot i per tot érem subversius, sospitosos, l’ofec era total.
Ara no passa el mateix, als dogmàtics no els calen porres, han après que a les xarxes i amb la calúmnia es pot assolir un poder fàctic més mafiós si cal, ara si et guanyes bé la vida, ets un capitalista; si dius que treballes com un negre, un racista; si estàs a casa abans de les deu, una dominada pel patriarcat; si heretes el pis de l’avi, un especulador; si demanes ensenyament útil i no collonades escolars, ets un reaccionari; si penses per tu mateix i no aplaudeixes fins amb les orelles el que sentencien els llestos del clan, et diran que ets un feixista, els dogmàtics mai no et donaran cap argument, no en saben ni en tenen, simplement etiqueten. No hi ha res de nou! Vanitat? Més aviat malicia, la democràcia és respecte, desqualificar totalitarisme; si la democràcia no és perfecte és perquè tampoc hi ha homes i dones perfectes.
Joan Pallarès-Personat.