28 des. La Trabucada: Dia dels Innocents i dia la Sagrada Família.

Avui és el Dia dels Innocents, l’Església commemora una matança, un fet que no corrobora cap document de l’època més enllà d’un sol Evangeli sinòptic, el de Sant Mateu, o l’esment en un parell dels apòcrifs, sigui com sigui és una festa instituïda l’any 485.

Vol la història que Herodes el Gran, rei de Judea, Galilea, Samària i Idumea sotmeses a l’Imperi Romà, va fer assassinar a tots els infants nou nascuts amb el propòsit d’eliminar, entre ells, el qui la profecia indicava que era el Messies alliberador que podia enderrocar-lo del seu tron.

Qui més, qui menys, a vegades li agradaria convertir-se en un Herodes, en especial en certs llocs i ocasions, organitzant alguna matança de Sants Innocents quan al restaurant un estol de criatures corre i s’empaita entre les taules dels comensals, mentre els seus pares i mares, immutables, xerra que xerra, encara els hi riuen les gràcies.

Qui diu a un restaurant, diu a un vagó de tren, a la platja, anant pel carrer o comprant en una botiga, avui els plens poders del rei Herodes els tenen les criatures de pares maleducats i pitjors educadors, els mateixos pares que es queixen de les escoles i dels mestres, pobres mestres que han d’aguantar i adreçar plançons torts, deformats per pares ineptes que no saben corregir i que sucumbeixen davant la més petita rebequeria infantil!!!

Avui, casualment, a més dels Innocents, litúrgicament s’escau el Diumenge de la Sagrada Família, una festa molt més recent, instituïda el 1921 passat Reis i que des de 1969 el Concili Vaticà II va fixar el diumenge després de Nadal.

Innocents, nens malcriats i família. Avui parlar de família fa arrufar el nas a molta gent, molts et comencen preguntant: Què és una família? Veritablement, el tipus de família ha canviat molt i avui se’n consideren estructures que en altres èpoques eren impensables.

El que no ha canviat és el model, l’ideal, que continua sent el mateix, amb fills o sense, amb totes les figures o amb unes quantes, avui potser amb uns llaços enrevessats o recosits, però sempre amb la voluntat d’unió, de tirar endavant plegats, d’ajudar-se, d’estimar-se i respectar-se.

Potser també aquí cal mirar i valorar la tradició, que tradicional no només vol dir fer escudella i carn d’olla i fer cagar el tió per Nadal o menjar coca per Sant Joan, segui la tradició també vol dir, davant d’algun problema, aturar-se un moment i valorar com se’l platejaven els nostres avis, llavor potser veurem que ni tot el que és modern és bo, ni tot el que és antic, dolent, i que cal viure d’acord en com veus les coses, no en com te les dicten els seguidors de modes tòxiques.

Joan Pallarès-Personat.