21 set. La Trabucada: Els multireincidents.
Ho confirmava aquesta setmana en una entrevista el Major Trapero, ho diu molta gent a risc de ser titllada de fatxa i se n’adona qui té dos dits de front, el problema principal de la delinqüència és la multireincidència, robar surt de franc; diu Trapero que quatre-centes persones en viuen a Barcelona (i altres en proporció en ciutats més petites), però calla que a pagès, conreant droga, en viuen molts amb menys maldecaps que un agricultor o un pescador de debò, dels controlats per Brussel·les i la Conselleria.
La culpa de la inseguretat ciutadana la té un grapat de multireincidents, professionals del delicte, tots plegats important mètodes i comportaments agressius, com les armes de foc o les navalles, usuals en aquells països on una vida humana no té cap valor, i aquest nucli dur, professional, ampliat pel grapat d’amateurs que veient les facilitats proven sort.
Tenen el suport social de la cort celestial dels que com els lladres, també creuen que la propietat és una injustícia, que la raó s’obté cridant i al carrer, corifeus del no a tot, militants contra l’ordre i el sentit comú, capaços d’acudir al matí a una manifestació anticlerical i a la tarda a una altre favor d’un grup terrorista que imposa la guerra santa, però que mati i tarda es creuen la quinta essència del progressisme i pensen que complir la llei és de carques.
Trapero parla de les 600 armes de foc intervingudes, tot un arsenal, l’ús generalitzat de les navalles que ja no portaven ni manyans ni pastors; surt amb bona nota quan admet que en un país on la immigració significa el 18%, les presons tenen el 52% dels presos estrangers, però que aquests estrangers només representen un 0,3% del total de la immigració, demostrant que les estadístiques s’han d’interpretar senceres i amb seny.
La Meca del turisme, que ha fet jocs olímpics, vela de luxe, congressos únics, F1, sortides del Tour o de croades navals a Terra Santa, que barra territoris al trànsit o ha fet 300 quilòmetres de carrils bici, utilitzats per només un 5% dels habitants, no sap tirar endavant normes sòlides de civisme i seguretat.
400 multireincidents? A Casablanca, un film americà de Michael Curtiz, rodat el 1942, el capità Louis Renault (Claude Rains), cap de policia, ordena als seus subordinats després de la comissió d’un delicte: “detinguin als sospitosos de costum”, és el mínim que es pot fer en un país on les togues tenen vocació de governar i els diputats i govern en quinze dies fan i modifiquen lleis com les relatives al tabac, en un tres i no res, però sempre s’han encallat, aturat o han callat en la defensa de la propietat, l’honor, la integritat o la vida humana, temes que per a ells només són paper mullat amb àcid úric.
Joan Pallarès-Personat