17 ag. La Trabucada: Estimar no és cap delicte

Cada vegada que sento l’expressió “delicte d’odi” penso més que en un oxímoron, en un disbarat tal com aquell que parlava de “veritat relativa”. Com un sentiment com és l’odi, igual que l’amor, pot ser delicte?

Ens hem tornat boixos? O som tan talibans que com aquelles cultures que prohibeixen l’amor, condemnen a dos homes perquè s’estimen o obliguen a contraure matrimoni, sobretot a les noies, sense poder escollir o opinar?

Per amor es poden fer bogeries, la seva versió patològica, com és la gelosia ha escrit pàgines horribles i sagnants a la història, la Guerra de Troia i tants altres conflictes han estat per amor, però els tribunals poden condemnar a una persona per maltractament, calúmnies, homicidi, violació, assassinat, però per estimar a la víctima no hi pena a cap Codi Penal del món ni seria de justícia.

En l’odi passa el mateix, qui maltracta a una persona, la calumnia, la discrimina, l’agredeix o la viola, haurà de ser jutjat pel que ha fet, no pel sentiment que professi cap aquella altra persona o col·lectiu.

Allò que anomenen “delicte d’odi” rebla el cinisme si s’admet el reconeixement, en certes professions, del dret a l’objecció de consciència: uns han de fer el que no volen i poden ser acusats de discriminar si apliquen del dret d’admissió i han de posar bona cara a tothom, mentre d’altres tenen el privilegi de poder saltar professionalment la llei apel·lant a la consciència.

Orwell va fer curt, i Aldous Huxley també, cada vegada estem més dirigits, mesurats, regulats, reprimits, però en el nostre interior cadascú continuarà tenint les seves filies i les seves fòbies, estimar o odiar és una qüestió personal que ens retrata no només davant de la societat, sinó a nosaltres com a persones.

Els sentiments són lliures, ni l’amor ni l’oli són obligatoris, podem triar, però si anem pel món estimant de debò, amb el cor obert a tothom, serem més feliços, tindrem millor salut i contribuirem a un món més just; en canvi, si és l’enveja i l’odi el que ens domina, viurem sempre damunt d’un barril de pólvora, no deixarem de tenir conflictes i estarem amargats tot el dia.

Estimar no és una debilitat, sinó una grandesa, tots els cors estan fets per estimar, només cal acostumar-s’hi, però sobre l’odi, el millor remei per a defensar-se del seu verí, és estimar a tothom i la indiferència quan el projecten sobre nosaltres és la millor vacuna, som lliures de triar, la vida sempre és més fàcil, les lleis ho compliquen tot.

Joan Pallarès-Personat