05 oct. La trabucada: Imparcials

En temps passats el qualificatiu d’imparcial era un elogi. El qui tractava a tots per igual, jutjava sense prendre partit previ, li deia pa al pa i vi al vi, era ben considerat.

En una comunitat de veïns, a l’AMPA i a la feina, arreu els imparcials eren ben mirats i valorats.

Un imparcial mai no serà racista, masclista, dèspota, fanàtic, sexista o penjat de deliris universals.

Però avui ser imparcial està mal mirat, ni vesteix, ni fa solidari, sovint ser imparcial significa nedar contra corrent, mantenir-se seré davant les bogeries col·lectives, perquè avui el què es valora és fer el que fan els altres, anar on va tothom, perquè així no cal penar.

Avui no està ben vist informar-se d’un tema i mant05enir-se’n al marge, amb opinió i criteri propi; avui tothom s’agafa al carro d’opinar el que opinen els altres i no complicar-se la vida.

Avui un imparcial sol rebre a la riota de la gent, riuen perquè és diferent, quan la realitat és que ells riuen perquè són tots iguals.

Joan Pallarès-Personat