19 oct. La Trabucada: La confiança
Ens hem tornat desconfiats, es nota, es veu, ho confirma com la paraula confiança, que no fa tants anys era a bastament utilitzat, ara cada vegada es fa servir menys o es busquen sinònims com fiable, seguretat, crèdit o inclús fe.
La confiança fa anys que guiava les activitats de la gent, movia la vida i es feien les coses segons el grau de confiança que tenies en elles. Compraves a les botigues de confiança, anaves al barber de confiança, et feies més amb els amics en qui podies confiar, gastaves productes d’aquella marca que era de confiança o fins a l’hora de votar, deixaves càlculs, promeses i demagògies i posaves a l’urna la papereta d’aquells en qui confiaves.
En el lèxic més comú d’avui, aquella confiança ha mudat de significat, la majoria quan parlar de confiar ho fa en el sentit d’esperar, la confiança avui és sinònim d’esperança optimista, els esportistes confien a guanyar diumenge, el malalt en la medicina, l’il·lús en el fet que li toqui la loteria.
Dissortadament, és així, el llenguatge indica que tal com es frena l’ús d’un mot, s’atura la generalització del fet, ara cada vegada hi ha menys persones confiades en res, cada vegada són menys els que, per hipòtesi, creuen que la conducta dels altres és bona i és que ens hem tornat malfiats.
Fa anys el lector comprava el diari segons el grau de confiança que tenia en aquella capçalera, tenia fe que no l’enganyava, presumia de la seva objectivitat o almenys ho feia segons les mires personals; avui aquell rigor s’ha perdut, el delit de ser el primer a donar una notícia sovint fa relliscar al mitjà amb aires de seriós o aquell polític honrat, que treia notes altes en acceptació, en un tres i no res es veu immers en el pitjor dels escàndols, en conseqüència, la gent ja no sap en qui confiar.
De tant abús de confiança, hem perdut l’ús i estem a un pam de què per desconfiats ens domini el totalitarisme,”La confiança és bona, però el control és millor” s’anticipava Lenin dient el que podia venir i Stalin ho va confirmar; altre tant va passar a la República de Weimar i Hitler va trobar la porta oberta.
Tal com col·lectivament s’ha perdut la confiança, individualment s’ha guanyat de tal manera que la majoria de gent viu enamorada de si mateix, porta un rei al cos i està encantada d’haver-se conegut.
Desconfiem dels confiats en si mateix, dels que aparenten no dubtar, malfiem-nos encara més de qui no confia en els altres i fem com deia Hemingway,
“Només pots saber si de debò pots confiar en algú, refiant-hi”, l’escriptor potser ho deia perquè coneixia l’ancestral dita de Confuci que afirmava: “Fa més vergonya desconfiar dels amics que ser enganyat per ells”.
Joan Pallarès-Personat.