15 nov. La Trabucada: La taca d’oli.

Parlo d’oli, d’oli d’oliva, és clar, d’aquest or de les terres catalanes que cada matí em ressuscita quan amaneixo la torrada d’esmorzar amb un generós raig del setrill, oli d’oliva verge, que és el que fa miracles.

L’olivera és un arbre sagrat, mediterrani, el dels déus de l’Olimp que en el seu oli ungien als atletes vencedors dels Jocs. Les oliveres solen viure cinc o sis-cents anys, però no és estrany trobar-ne de mil i, alguna, de dos mil.

Cada matí, quan unto amb oli la torrada, en ve a la memòria, per un moment, l’esforç que representa tenir aquell oli a la taula, el pagès que cuida i estima les oliveres, la dura feina d’aplegar les olives, l’olor del trull, aquella feina a l’almàssera, el llarg camí fins a la meva taula, i ho valoro.

Enguany a Catalunya hem tingut mala collita d’olives, la sequera a les zones productores de les comarques de Lleida i Tarragona, però sobretot la calor tan elevada i duradora de la primavera, estiu i tardor, han portat a un rendiment baix, deu o dotze litres per cada cent quilos d’olives, el que significa cap al 40% menys d’una collita normal.

Per contra, a altres zones de l’estat, com la gran productora que és Andalusia, el clima ha estat favorable, la collita espectacular, i si l’any passat ja va ser bona, aquesta arriba al 44% més d’un any normal.

L’allau d’oli inundant el mercat amb excés d’oferta, feia preveure una caiguda de preu important, el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, el del valencià Lluís Planas, ha trobat la solució, de manera salomònica, amb l’espanyolíssim cafè per a tothom, determinant retirar del mercat un 12% de la collita i, així, protegir la davallada.

Andalusia, amb grans finques olivaires, molts latifundis de grans terratinents absentistes, conreades per jornalers, haurà de retirar un 12% de les seves 1.261.200 tones produïdes. Catalunya, amb explotacions petites, totes en mans de pagesos propietaris, autònoms, amb una collita que enguany no arribarà als quatre milions de quilos, haurà de retirar el 12%, que sumat al 40 % menys de producte, significa una punyalada al cor dels nostres pagesos.

Aquesta és la realitat del camp català. Qui ho vulgui entendre ho entendrà, mesures com les del 12% per a tothom no són miops, són perverses, els nostres camps s’abandonen, la gent marxa dels pobles perquè no pot viure de la terra, al camp només resten els massa vells per buscar una altra feina, algun romàntic al qual no li importa passar fam, o els amateurs, perquè avui fer de la pagesia una professió, és impossible i encara que la terra sigui generosa, la mesquinesa política sempre trobarà la manera de fer-li la trabanqueta.

Joan Pallarès-Personat.

No t'ho guardis només per a tu!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies