07 des. La Trabucada: Pseudo analfabets digitals.
Gent de la meva edat, o més gran, sense cap mena de pudor es declaren analfabets digitals. Entenc que una persona de certa edat, que ha treballat tota la vida en feines manuals, a la restauració o al camp li costi assimilar certa tecnologia tot i que la transformació digital va començar fa més de tres dècades i de deu anys ençà és omnipresent arreu i el seu ús imprescindible.
Em costa entendre com coneguts que fa pocs anys es van jubilar i treballaven en una oficina, de comercials o en feines més o menys tècniques, també siguin refractaris a la informàtica, als mòbils amb aplicacions o fins als caixers automàtics, quan la transformació els va agafar prou joves perquè altres, laboralment, els hi passessin davant pel pànic a reciclar-se.
Un d’aquests coneguts que ho maleeix tot, porta un telèfon mòbil sense aplicacions ni pantalla, blasma els caixers automàtics, clama contra qualsevol tràmit digital sigui al metge, a la farmàcia o en fer una compra, no accepta la realitat i és hostil a tot allò que s’aproximi a la tecnologia digital.
Aquest conegut i d’altres que no conec tant, però que intueixo van pel mateix camí, estan fermament convençuts que tot plegat és un invent diabòlic per arraconar persones i tenen mil arguments en contra del progrés.
Fa uns dies, en arribar el canvi de temps hivernal, havia quedat a mig matí amb una persona i, arribant a la cita més d’hora del compte, per fer temps i no passar fred, faig entrar a un bar a fer un cafè.
Seient a la barra escoltava la musiqueta d’una màquina escurabutxaques, una d’aquestes màquines infernals que, confesso, no tinc la més petita idea de com funcionen més enllà de què les monedes s’introdueixen per la ranura, i que plenes de llumetes i botons, si alguna vegada algú m’ha intentat explicar com van, mai no i entès un borrall.
En un moment determinat el jugador va demanar al cambrer canvi d’un bitllet per monedes, llavors vaig reconèixer la veu i en mirar-lo era, efectivament, el meu conegut, el refractari de la informàtica que se’m va revelar com un consumat expert en algoritmes i andròmines d’atzar. L’home, incapaç d’assimilar coses necessàries, no sabia com treure els diners de la pensió a través d’un caixer automàtic, li era massa complicat, però, en canvi, per a ell era molt més senzill i ben fàcilment havia après a rebentar els diners de la jubilació en una màquina escurabutxaques.
Realment no hi ha ningú més ignorant que aquell que no vol aprendre.
Joan Pallarès-Personat.