28 set. La Trabucada: Sant Miquel

Demà és Sant Miquel, l’arcàngel, quelcom així com un Director General dels Àngels, dels set que hi ha i dels tres que són acceptats i reconeguts tant per jueus, com per cristians o per musulmans, juntament amb Gabriel i Rafael.

Miquel era el comandant general dels exèrcits celestials que van derrotar al rebel Satanàs, i dins dels cristians, catòlics, ortodoxes, coptes, anglicans, evangèlics, metodistes o pentacostalistes, el reconeix i l’acostumà a representar amb armadura de guerrer lluitant contra el mal, que és el Diable.

A Catalunya el nostre particular sant Miquel és Sant Jordi, al qual sovint iconogràficament, només els diferenciem perquè sant Jordi no té ales. Les ales; a la geografia catalana està ple de topònims que porten el nom de Sant Miquel, la majoria en indrets com ermites, que coronen altures importants.

Si Rafael i Gabriel, que també s’escauen avui, són respectivament protectors de peregrins, malalts i radiòlegs, l’un, l’altre dels Telecommunicadors, Miquel ho és de tots la comunicació en general i a ell li escau la feinada de la claredat informativa, la veracitat, nitidesa i transparència de les notícies, cosa que en els temps que correm i la incorporació de les xarxes incontrolades, en Miquel no ho té gens fàcil, els temps han canviat i no tenen res a veure de quan ell va sortir victoriós contra Lluficer i Satanàs, ara ni amb les tècniques modernes té massa a pelar, davant el rearmament de les forces del mal.

Avui tenim tanta informació circulant que som incapaços d’absorbir-la; els meus avis només tenien diaris i revistes i cap dels quatre sabia llegir i escriure; els meus pares van tenir diaris, revistes, ràdio i de vells televisió, sabien llegir i escriure, tenien un ofici i el ventall d’estar ben informats se’ls reduïa.

El meu germà i jo vam anar a la universitat i ens hem defensat en més d’un idioma, hem tingut els mitjans anteriors i ens hem incorporat a les xarxes a mesura que han aparegut, cada vegada, tenim la immediatesa que ni Jules Verne ni la ciència-ficció podia imaginar, i mentre la nostra capacitat d’absorbir més notícies augmenta en progressió aritmètica, la de què siguin falses o manipulades, creix en progressió geomètrica.

En el present els mitjans ens manipulen, no donen més que la informació que els interessa, en el futur els qui són malaltissos d’informació, haurem d’encasellar preferències, alguns ja ho han començat a fer i només són seguidors de la macro informació global del món, de l’especialitzada en uns temes o matèries que els hi són d’un interès particular, i en la informació local estricta, aquella que com La Sagrerina ens informa del que passa al nostre entorn immediat, que és el que vivim i el que ens afecta en el dia a dia, perquè és el nostre món.

La informació, les notícies, són com les medicines, les necessitem per a superar malalties i crisis, però encara que les farmàcies estiguin ben plenes, ni totes fan el mateix efecte, i la majoria, si no ens fan falta, ens faran més mal que bé. Que Sant Miquel tingui cura de la nostra salut i informativa!

Joan Pallarès-Personat.