26 maig L’ase flautista

“Que en sap el gat de fer culleres? Aquesta dita que escoltava sovint de petit, fa anys que no la sento dir. S’aplicava a qui volia posar-se en feines que no dominava o realitzar tasques que li venien grosses, perquè és evident que un gat no en sap res de com es fa una cullera. 

Fa poc he estat testimoni d’un fet semblant, un home normal i corrent, una mica sorrut, amb una bona feina però tip de ser un assalariat, de que algú manés per sobre d’ell i no va pensar en res millor que muntar un restaurant, on ell seria el seu cap i potser es faria ric. 

No cal dir que com el gat, ni de culleres ni de paelles en sabia res, de cuinar encara menys, s’atabalava entre la cuina i en menjador, la gent que hi anava, no hi tornava. Va durar sis mesos, ja ha tancat. 

En molts negocis sol passar i en el ram de la restauració encara més. Establiments concorreguts i emblemàtics, llocs de trobada i de bons records per a molts, en els darrers anys han anat a para a mans d’ineptes, de gent que desconeix tant l’ofici com l’idioma, avui trobar un establiment a l’estil dels anys 80 és un luxe. 

Passa en altres camps, falsos manyà, serrallers que no hi entenen, pintors que no saben agafar la brotxa, així proliferen els anuncis amb un telèfon de contacte que apunten directament cap a l’economia submergida, cap al preu fet, a tant la peça i desprès busca’ls. 

El mateix que els anuncis de diner fàcil, oferint rendibilitats escandaloses, avant porta de l’estafa, i el més curiós és la quantitat de gent que viu d’això, com de la vidència o la quiromància perquè són legió els qui s’hi encanten. 

Per molt primats superiors que ens sentim, no deixem de ser primats, el qualificatiu superior ens el pengem nosaltres mateixos, experimentar és bo, voler millorar en tots els aspectes també, però sempre sabent que qualsevol cosa que fem, abans l’hem d’aprendre, el burro flautista només és una faula.